Jueus ortodoxos
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,1 KB
LA DONA CRISTIANA | LA DONA JUEVA | LA DONA MUSULMANA | |
Les relacions amb els homes | S'instituïa l'hereu masculí únic i el marit ja no estava obligat a aportar el dot marital.—una mena de paga i senyal que el comprometia a tractar bé la muller. | Les dones que pertanyien a la religió jueva vivien sotmeses al marit, és a dir, havien de seguir les seves ordres i fer cas en tot el que ell digues. És casaven de molt joves. | La dona havia de treballar a la llar ja que no tenien els mateixos drets que els homes. |
El matrimoni | Abans les dones eren companyes i col.Laboradores del marit, i en les ceremònies de matrimoni es parlava d’amor i d’honor i ara això ha desaparegut i les dones s’han convertit en serventes. Ja sigui senyores nobles o humils pageses. | Abans de contraure matrimoni, Els dots que portaven les núvies eren. Roba de llir, estris per la casa i en el cas de que la família tingués riqueses, aportaven també una quantitat de diners. El Quetubà era una contracte matrimonial on també constava el que l’home aportava al matrimoni. Si la dona quedava viuda, i no tenia fills. | A la dona se li exigia contraure matrimoni i assegurar la descendència i les alternatives eren l’esclavitud o la prostitució. |
Què podia fer? (feines i oficis) | La seva responsabilitat era portar fills al món i educar les filles, a casa feien una gran varietat de treballs i també feien oficis artesans. | En l'àmbit de la llar les dones tenien com a tasca perpetuar els rituals jueus de generació en generació. Per no haver de treballar el dia prohibit (dissabte), la dona preparava el menjar divendres. A partir del 1492, quan els Reis Catòlics van expulsar als jueus de la Península Ibèrica, els jueus tenen varies opcions: marxar a l’exili, convertir-se al cristianisme o seguir sent jueu d’amagat. L’última opció era la més arriscada ja que si se n’adonaven podien ser condemnats a mort. Les dones tenien un paper força important en la continuïtat del judaisme en territori cristíà, havien de ser molt discretes si no volien acabar a la foguera | Podien compartir certs oficis amb els marits, al camp treballaven la terra al seu costat. |
Què no podia fer? | No podien ser mestres ja que per les limitacions gremials no podien saber molt del tema, i això implicava no poder obrir un taller propi. | Que les dones tinguessin coneixements en medicina, volia dir que havien après a llegir i a escriure. Tot i tenir aquests coneixements, la llei obligava a continuar fent allò que els ensenyaven: vetllar per les tradicions i per les pautes de comportament i no tenien drets a dir que no ho volien fer. | |
Es valoraven positivament... | Es valoraven les dones cristianes reines per la seva bellesa. | Només quan els homes es podia aprofitar de elles | Algunes dones musulmanes van destacar com a cantaires, poetesses, músiques, ballarines. |
Alguns noms de dones famoses... | Ermessenda de Carcassona | Rahel | Fátima. |