La Justícia i el Dualisme en la Filosofia de Plató
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
La Justícia com a Harmonia a la Ciutat i l'Ànima
Plató defensa que la justícia consisteix en l’harmonia i l’ordre, tant a la ciutat com a l’individu. A La República, divideix la ciutat en tres classes socials segons les capacitats naturals de cada persona:
- Els governants-filòsofs: dirigeixen la ciutat perquè coneixen el Bé; la seva virtut és la saviesa (sophia).
- Els guardians o auxiliars: protegeixen la ciutat i mantenen l’ordre; la seva virtut és el coratge (andreia).
- Els productors o artesans: s’encarreguen de les necessitats materials; la seva virtut és la temperança (sophrosyne).
La ciutat és justa quan cada classe fa només la seva funció sense interferir en les altres.
L'Estructura de l'Ànima Humana
Plató aplica aquesta mateixa estructura a l’ànima humana, que també divideix en tres parts:
- La part racional (logistikon): pensa i governa; la seva virtut és la saviesa.
- La part irascible (thymos): representa la voluntat i el valor; la seva virtut és el coratge.
- La part concupiscible (epithymetikon): conté els desitjos i passions; la seva virtut és la temperança.
L’individu és just quan la part racional controla les altres dues. Així, hi ha una analogia perfecta entre ciutat i ànima: els governants es corresponen amb la part racional, els guardians amb la part irascible i els productors amb la part concupiscible.
El Dualisme Ontològic i la Teoria de les Idees
Plató també defensa el dualisme ontològic: existeixen dos mons. El món sensible és material, canviant i imperfecte; s’hi accedeix mitjançant els sentits. El món intel·ligible és el món de les Idees, eternes i perfectes; només s’hi arriba amb la raó. Els objectes materials són còpies imperfectes de les Idees. A cada món li correspon un tipus de coneixement: l’opinió (dóxa) per al món sensible i la ciència (epistéme) per al món intel·ligible.
El Símil de la Línia i el Coneixement
En el símil de la línia, Plató diferencia quatre graus de coneixement:
- Imaginació (eikasia)
- Creença (pistis)
- Pensament discursiu (dianoia)
- Intel·lecció (noesis)
La dialèctica és el procés que permet ascendir fins al coneixement de les Idees i culmina amb la Idea del Bé, que és la Idea suprema i font de tota veritat. Seguint l’intel·lectualisme moral socràtic, Plató afirma que qui coneix el Bé actuarà bé; per aquest motiu, els filòsofs han de governar.