La Justícia i el Mite de la Caverna de Plató

La definició de justícia en Plató

«Per tant, tenim totalment acomplert el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, tan bon punt comencéssim a fundar la nostra ciutat, trobaríem, amb l’ajut d’algun...»

1. La justícia a la ciutat i a l'individu

• (i) Haver considerat què portaria a fundar una ciutat ha permès arribar a trobar què és la justícia.
• (ii) En el cas de la ciutat, la justícia consistia en què cadascú fes allò que correspon a la seva naturalesa.
• (iii) La justícia en un individu és això mateix, però aplicat a les diferents parts de l’ànima: per a que un individu sigui just cal que cada part de l’ànima dugui a terme el que li és propi, i que aquestes parts estiguin en harmonia.

2. Conceptes clau

«La seva pròpia casa»: en ell mateix, en la seva ànima.
«Ànima»: la part immaterial d’una persona.

3. Estratègia argumentativa

• (i) L’estratègia argumentativa de Plató vol esbrinar què és la justícia fixant-se primer en quan una societat és justa i, a partir d’aquí, establir quan és just un individu.
• (ii) Descripció de les tres classes de la ciutat i de les virtuts associades a cadascuna.
• (iii) La ciutat és justa si cadascuna de les classes fa allò que li és propi.
• (iv) Descripció de les tres parts de l’ànima i de les virtuts associades a cadascuna d’aquestes parts.
• (v) Hi ha una analogia directa entre allò que fa justa una ciutat i allò que fa just un individu: un individu és just si cadascuna de les tres parts de l’ànima fa allò que li és propi i, en particular, si la part racional regeix les altres.

L'analogia de la caverna i el món intel·ligible

«Cal comparar la regió que ens és revelada per la vista amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb el poder del sol. I si compares la pujada i la...»

1. Funcionament de l'analogia

• (i) El passatge explica com funciona una analogia que s’ha presentat anteriorment.
• (ii) En aquesta analogia es donen les següents correspondències:
  • (iia) Allò que hi ha a la caverna correspon a allò que podem percebre amb la vista.
  • (iib) El foc que il·lumina la caverna correspon al sol.
  • (iic) Contemplar el que queda fora la caverna correspon al coneixement del món intel·ligible.
  • (iid) El sol correspon a la idea del Bé.
• (iii) La idea del Bé és la idea suprema.

2. Món visible i món intel·ligible

«Món visible»: aquella part de la realitat que percebem amb els sentits i que és món d’aparences.
«Món intel·ligible»: aquella part de la realitat a la qual podem accedir amb l’enteniment.

3. Graus de coneixement

• (i) Distinció platònica dels diferents graus de coneixement.
• (ii) Autèntic coneixement com a coneixement de les idees.
• (iii) El Bé com a idea suprema. El coneixement de la idea del Bé és necessari per poder obrar bé.