Kant vs. Mill: Ètica, Utilitarisme i la Cerca de la Felicitat

Comparació: Ètica de Kant i Utilitarisme de Mill

1. Es pot comparar l'utilitarisme de Mill amb l'ètica de Kant.
2. Tots dos filòsofs parlen de trobar la felicitat.
3. Segons Kant, la felicitat i el bé s'aconsegueixen mitjançant normes bones per a tothom. Per a Mill, la felicitat general s'aconsegueix creant normes que facin feliç la gran majoria de gent possible.
4. Per a Mill, hi ha un sentiment del deure que ens diu què està bé i què no està bé, i és igual si aquest sentiment és innat o adquirit. Per a Kant, aquest sentiment del deure s'anomena imperatiu categòric i considera que és innat en l'ésser humà.
5. Tots dos consideren que el que és bo per a una persona acaba quan fa mal a una altra.

L'utilitarisme: fonament del liberalisme

L'utilitarisme és la filosofia en què s'arrela el liberalisme polític que acompanya el capitalisme en el seu desenvolupament.

La societat liberal segons J.S. Mill

1. L'anàlisi de com queda la llibertat personal en la relació entre individu i societat.
2. Amb aquesta anàlisi, fa un disseny de societat.
3. Es manté com a referència ineludible en el camp de la teoria i la pràctica polítiques.

Conceptes clau de l'utilitarisme de Mill

El principi d'utilitat (Jeremy Bentham)

Segons Jeremy Bentham, una cosa és bona si afavoreix l'increment de felicitat, i dolenta si contribueix a la seva disminució. Bentham identifica la felicitat amb el plaer i la infelicitat amb el dolor.

La concepció moral de Mill

Mill adopta com a propis el principi d'utilitat i l'equiparació de la felicitat amb el plaer, i justifica així el desig de la felicitat general. És a dir, un bé per a totes les persones considerades en conjunt, en conseqüència, com un dels criteris de la moralitat.

Justificació de la felicitat general

És un fet que tothom desitja la felicitat general i d'aquí es desprèn que la felicitat general és desitjable.

El deure envers la felicitat general

Càlcul utilitarista: S'ha de fer un càlcul que maximitzi la suma de satisfaccions i que minimitzi el dolor i el malestar social i també l'individual. Consciència moral: Mill diu que hi ha una motivació que se'ns presenta com el sentiment del deure o consciència moral, que adoptem com una obligació d'afavorir la felicitat general i que, si en fem cas omís, se'ns revela com a remordiment. Es relaciona amb el desig de viure en societat, i l'educació cal que promogui aquestes tendències.

La reforma moral de la societat

Mill estableix una jerarquia de plaers, que situa les satisfaccions intel·lectuals, l'altruisme i els plaers emocionals i morals per damunt dels més vulgars i sensorials. Per a Mill, la felicitat només es dona en un context de felicitat general.