Karl Marx: Vida, Obres i Teoria Política i Econòmica

1. Introducció a la Filosofia de Karl Marx

Karl Marx (1818-1883) és conegut no tant com a filòsof sinó com a teòric de la revolució comunista. Les obres d'en Karl han inspirat la creació de gran part de règims comunistes del segle XX. Resulta difícil trobar un filòsof que hagi tingut tanta influència sobre el món contemporani. La influència de Marx no s'ha limitat a les societats comunistes; a les democràcies liberals ha introduït reformes socials com una forma d'evitar els moviments revolucionaris d'oposició de caràcter marxista. A nivell intel·lectual, la contribució de Marx és igualment evident. Avui en dia cap intel·lectual pot reflexionar sense fer referència a la intuïció de Marx sobre la connexió entre l'economia i la ideologia. Les idees de Marx conduiran a la sociologia moderna, transformaran l'estudi de la història i afectaran profundament la filosofia.

La filosofia de Marx es desenvolupa en un segle convuls que es desenvolupa sota el signe de les revolucions liberals i obreres. Es produiran importants canvis econòmics vinculats a l'aparició de la revolució industrial i el capitalisme que aniran acompanyats per profunds canvis socials i polítics amb la consolidació de la burgesia industrial com a grup social hegemònic i el liberalisme. No obstant això, la creixent industrialització produirà la degradació de les condicions de vida de la classe treballadora o proletariat, que tindrà com a conseqüència l'aparició de moviments obrers. De fet, la filosofia de Marx és una resposta filosòfica i política a les precàries condicions de vida a les quals es veuen sotmeses una empobrida classe obrera.

Marx concep el procés històric com la successió necessària d'una sèrie de formes de producció econòmica vinculats a determinades formes de relacions socials que tindran com a moment culminant l'aparició del comunisme. Marx considera la seva concepció materialista de la història com una explicació científica del progrés de la humanitat. Recordem que al segle XIX la ciència experimenta un enorm progrés, especialment en el camp de les ciències naturals. El mètode empíric i experimental de les ciències naturals es converteix en el model de saber científic que es considera igualment aplicable a les ciències humanes. La teoria de l'evolució de Darwin i la seva explicació material de l'origen de l'home es converteixen en el paradigma científic que substituirà el model mecanicista newtonià.

De fet, Engels arribarà a comparar el descobriment de la concepció materialista de la història per part de Marx amb el descobriment de la teoria de l'evolució de Darwin. Marx s'inclou dins el corrent positivista imperant en el moment que es fonamenta en la creença que els fenòmens històrics, econòmics i socials es poden estudiar amb el mateix mètode emprat a les ciències empíriques. Les lleis que determinen els processos històrics tenen el mateix caràcter determinista que les lleis que determinen el comportament de la matèria inert i la matèria vivent.

2. Vida i Obres de Karl Marx

Karl Marx va néixer a Trèveris, a la Renània (Alemanya), el 1818 i va morir a Londres el 1883. Els seus pares eren d'origen jueu, però es van convertir al protestantisme per facilitar la seva vida en una societat on es començava a afiançar l'antisemitisme. Era una família adinerada amb idees liberals, però no radicals, sobre religió i política.

La trajectòria filosòfica de Marx comença a la Universitat de Berlín, on decideix abandonar els seus estudis de dret pels de filosofia. Un cop finalitzats els seus estudis, comença a treballar en la seva tesi doctoral amb la intenció de dedicar-se a la docència universitària. La seva tesi doctoral, Diferència entre la filosofia de la natura de Demòcrit i Epicur (1841), tracta sobre un tema acadèmic d'una disputa filosòfica a l'antiguitat, però en el qual Marx veu un xassajisme amb les disputes del moment sobre la veritable interpretació de la filosofia política d'Hegel. Aquest escrit el situa dins l'òrbita dels joves hegelians. Obté el doctorat al 1841 a la Universitat de Jena, però cap universitat li ofereix un lloc de professor. No obstant això, Marx s'interessa pel periodisme. Escriu sobre temes socials, polítics i filosòfics per a un nou diari liberal, la Gazeta Renana. Els seus articles eren tant apreciats que en poc temps es va convertir en l'editor de la publicació fins que la censura prussiana va decidir tancar el diari.

Alliberat dels seus deures com a editor, va iniciar un estudi crític de la filosofia política d'Hegel, la Crítica de la filosofia del dret d'Hegel (1844). Aquest escrit, juntament amb la publicació de l'assaig Sobre la qüestió jueva (1843), marquen un distanciaments respecte als joves hegelians. Marx volia abandonar Alemanya per poder expressar les seves idees lliurement. La seva reputació com a jove escriptor li va permetre convertir-se en el coeditor d'una nova publicació, els Anals francoalemanys, i traslladar-se a París.

3. Comparació entre la Teoria Política de Plató i Marx

La teoria política de Plató presenta semblances i diferències amb el comunisme proposat per Marx. El primer que cal destacar és que l'objectiu dels dos era transformar la societat humana. Els dos pretenien arribar a aconseguir una societat perfecta, utòpica. Plató pretenia aconseguir-ho a través de la República i Marx a través del comunisme. Els dos pretenien que hi haguessin homes filòsofs i bons, i per això la societat havia d'estar ordenada justament. Però Plató i Marx tenen una visió distinta del concepte de justícia. Per a Plató, el just era que els qui estaven més capacitats moralment rebessin més beneficis, i que la natura de l'home fos diferent segons el seu perfil psicològic. En canvi, Marx considera que tots som iguals per natura i que tothom ha de rebre els mateixos beneficis i que la contribució al bé comú depèn de les seves capacitats.

Els dos volen transformar la societat per fer éssers millors; Plató ho proposa a través d'una divisió de la societat de classes. En aquesta societat tots tenen un lloc segons les seves capacitats. Plató divideix la societat en tres classes: els filòsofs, que eren els racionals que havien de governar perquè només ells tenien la virtut de la saviesa i de la prudència; els militars, encarregats de defensar la ciutat; i el tercer estament, que s'encarregava del sustentament de l'economia. Això venia imposat i relacionat pels tipus d'ànima. Per a Plató, no tots els éssers humans són iguals, sinó que tenen capacitats innates o naturals diferents. A cada estament social li pertoca una part de l'ànima i una virtut característica. La justícia social per a ell s'aconsegueix quan cada estament fa el que li pertoca. En canvi, Marx proposava el comunisme. Per a ell, tots els éssers humans tenen salut, són iguals i es mereixen el mateix. Marx considera el comunisme com una meta de la història i la resposta a tots els problemes, un món utòpic com Plató amb la República. Marx diu que amb el comunisme desapareixerà l'oposició entre els interessos particulars de l'individu i l'interès comú de la societat; tots tindrien els mateixos interessos. Per fer possible això, Marx proposa l'abolició de la propietat privada. Així, la covardia, l'egoisme i l'enveja no arrelarien en els éssers humans. Marx amb el comunisme pretén substituir la propietat privada i els mitjans de producció privats per béns comunals i l'organització sobre els mitjans de producció. Plató també proposa l'abolició de la propietat privada, però només amb les classes governants, perquè aquests havien de ser els millors i havien d'evitar que dominés en ells la part concupiscible de l'ànima. Plató argumentava que la felicitat personal es troba en una conducta virtuosa i en servei de la pròpia comunitat, mentre que Marx defensava que la nova societat trobarà la seva pròpia felicitat en treballar pel bé de tots.

Un altre tret comú és que el comunisme als seus inicis ha de tenir un estat autoritari com Plató (l'autoritat dels qui més saben). El comunisme en un primer moment té una dictadura del proletariat.

Segons Marx, la moral deixarà de ser un dictat extern i es convertirà en una expressió de les nostres necessitats principals com a éssers socials. Vol acabar amb la subordinació esclavitzadora dels individus a la divisió del treball. Per a Marx, cadascú ha d'aportar segons les seves capacitats i ha de rebre segons les seves necessitats. Per a ell, l'important era la producció, no la seva distribució; tothom col·laboraria amb tothom. En canvi, Plató diu que a cada un li pertoca el que li pertoca d'acord amb les seves capacitats, no d'acord amb les seves necessitats com dia Marx. Marx pretenia que tots fossin iguals, que aportessin segons les seves capacitats i rebessin segons les seves necessitats. Plató deia que això no era així; els més savis es mereixien més perquè eren més virtuosos. I la virtut, segons ell, no depèn de la comunitat, no són conseqüència d'acords, s'assoleix a través de l'educació. En canvi, Marx pretén que els interessos comuns venguin donats per la comunitat; tots tindrem els mateixos interessos.

4. El Treball i l'Alienació en el Pensament de Marx

Una de les tesis fonamentals de Marx és que el treball és allò específic de l'home, allò que defineix la seva essència i que permet la seva realització. El problema és que l'home en la societat capitalista està “alienat” en la mesura que el treball es realitza d'acord amb la divisió del treball establerta pel mercat. No només quan el treball recuperi el seu caràcter col·lectiu l'home podrà reconèixer el que realment és: el veritable subjecte de la història. Segons Marx, l'essència de l'home no es pot representar en funció de la relació que estableix amb una entitat aliena, sinó que aquesta essència de l'home la representa la seva activitat material i productiva.

Després d'allunyar-se dels joves hegelians, Marx centrarà els seus interessos a l'estudi de l'economia. El seu objectiu és ampliar la seva crítica a Hegel i als joves hegelians amb una explicació global de la natura de la societat capitalista. Així, en els Manuscrits de París s'exposa la relació entre la teoria econòmica de Marx i la seva visió filosòfica sobre la natura humana. La noció que relaciona amb dos aspectes és l'alienació. La idea fonamental és que un subjecte origina un producte o expressió que és diferent a ell mateix, però que al mateix temps és essencial a ell mateix. Aquest producte secundari es desvincula del seu origen. En conseqüència, aquest subjecte sofreix d'alguna manera una pèrdua d'identitat. D'aquesta manera, perquè un subjecte pugui realitzar-se completament cal eliminar aquesta separació que s'ha creat entre si mateix i el seu propi producte.

Marx explica que, d'acord amb els economistes clàssics, els treballadors es converteixen en mercaderies; la seva producció està sotmesa a la llei de l'oferta i la demanda. Si l'oferta de treballadors supera la demanda de treball, els salaris baixen empitjorant les condicions de vida dels treballadors. Llavors, els salaris tendeixen a baixar el mínim possible compatible a mantenir vius els treballadors. Una altra conseqüència que Marx extreu ajutat pels economistes clàssics és que el capitalista que empra els treballadors obté els seus guanys del treball dels treballadors. Els capitalistes es fan rics apropiant-se en part del valor econòmic produït pels treballadors. El capital no és més que treball acumulat. El treball del treballador incrementa el capital del capitalista. Aquest augment de capital és utilitzat per construir fàbriques més grans i comprar més màquines. Això incrementa la divisió del treball. Això posa als autònoms i petits empresaris fora del negoci. Aquests han de vendre el seu treball al mercat. Això intensifica la competició entre treballadors per obtenir un treball i la baixada dels salaris.

Marx pretén donar una resposta més profunda del significat de les lleis de l'economia. Aquesta explicació s'exposa en una de les parts fonamentals dels Manuscrits, on Marx es proposa aplicar el concepte d'alienació als processos de treball en la societat capitalista. L'alienació, segons Marx, és una característica de la situació en la qual (1) el treball es dirigeix cap a la producció de mercaderies i (2) el propi treball és una mercaderia. Marx estableix la distinció entre quatre formes d'alienació: (1) alienació dels treballadors asalariats respecte al producte del seu treball; (2) alienació dels treballadors respecte a la seva pròpia activitat laboral; (3) alienació de l'ésser humà individual respecte a la seva essència o allò específic de la seva espècie, i (4) alienació de l'ésser humà individual respecte als altres.

Segons Marx, els economistes clàssics s'equivoquen al considerar la condició d'alienació present en la societat humana com una condició necessària i definitiva. En canvi, Marx considera que és un estadi momentani en la història de la humanitat. La conclusió és que és l'economia i no l'esperit o la consciència el que és veritablement real.

Marx rebutja la idea que s'hagi d'imposar un augment dels salaris ni igualar els salaris de tothom. Treballar per un salari no és una activitat lliure; és simplement un mitjà per assolir un fi. Pujar els sous no significa recuperar la importància i dignitat dels treballadors i la seva feina. La solució és l'abolició del salari, el treball alienat i la propietat privada. L'objectiu immediat d'una teoria de la revolució comunista consisteix a comprendre que la situació present no és més que l'estadi d'un progrés dialèctic cap a l'alliberament, és a dir, la concepció materialista de la història.

No obstant això, Marx no està d'acord amb l'afirmació que els interessos individuals estiguin condemnats a entrar en conflicte. Segons Marx, no es tracta tant de trobar un equilibri entre drets i deures quan els interessos entren en conflicte, sinó de conduir a la humanitat a una forma de vida en què els conflictes d'interessos no siguin possibles. El treball deixarà de ser un treball alienat si deixem de fonamentar les relacions socials en la competició i la fonamentem en la cooperació i l'altruisme.