Kepler i Copèrnic: lleis planetàries i revolució de l'astronomia

Kepler i les lleis del moviment planetari

Kepler: Arriba a la conclusió que els planetes no tenen moviments circulars. Astronomia Nova — inici de l'astronomia moderna — exposa que tots els planetes giren al voltant del Sol definint trajectòries el·líptiques. La velocitat orbital d'un planeta augmenta a mesura que s'apropa al Sol i disminueix quan s'allunya.

Harmonices Mundi i la tercera llei

Harmonices Mundi: El quadrat del període d'un planeta és directament proporcional al cub de la seva distància mitjana al Sol; aquestes magnituds són proporcionals als dels seus semieixos.

Obra i síntesi cosmològica

Obra en què intenta la síntesi final de la seva visió cosmològica: l'**harmonia** (en sentit pitagòric) entre la geometria, la música i l'astronomia. Formula la tercera llei de Kepler. Comentari al sistema copernicà: Epitome Astronomiae Copernicanae i les Taules Rudolfines, amb dades registrades per Tycho Brahe.

Copèrnic: vida i plantejaments astronòmics

Copèrnic: S'ocupa de qüestions legals del capítol episcopal de Cracòvia i també de medicina. La seva passió és l'astronomia. Comença a ocupar-se de l'astronomia de Ptolomeu i intenta eliminar l'uso de l'equante.

Defensar el copernicanisme significava tenir problemes amb l'Església. Comentari — hipòtesi que s'ha de demostrar — on es planteja una teoria astronòmica nova: l'Univers té un centre. El Sol és un dels centres de l'univers (idea del bé). La Terra és un planeta amb dos moviments: rotació i translació.

Revolució dels orbes celestes

Salvar les aparences: no es plantegen si és veritable o fals; ho posa en línia amb la tradició. El canvi astronòmic radical que proposa Copèrnic consisteix a situar el Sol en el centre de l'univers, en el lloc que ocupava abans la Terra; fer girar al voltant del Sol tots els planetes, inclosa la Terra, i deixar de considerar la Terra com el centre immòbil de l'univers, tal com sostenia tota la cosmologia aristotèlica i ptolemaica, a excepció d'Aristarc de Samos.

L'astronomia copernicana tenia problemes: religiosos, físics i de prediccions (Venus havia de presentar fases, Júpiter haver de mostrar satèl·lits i hauria d'existir paral·laxi estel·lar).

Avaladors i desenvolupaments

Avaladors del sistema copernicà — Kepler, Galileu i Newton — van demostrar que l'Univers era realment com Copèrnic havia suposat. Galileu va elaborar la física que necessitava la teoria copernicana.

Notes i elements clau:

• Astronomia Nova: obra clau de Kepler sobre òrbites el·líptiques.
• Harmonices Mundi: exposa la relació periòde-distància (tercera llei).
• Epitome Astronomiae Copernicanae: resum i defensa del sistema copernicà.
• Taules Rudolfines: taules basades en les observacions de Tycho Brahe.
• Problemes del copernicanisme: resistència religiosa, qüestions físiques i observacionals (fases de Venus, satèl·lits de Júpiter, paral·laxi estel·lar).