La bogeria

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 25,03 KB

 
Resum de La Bogeria per capítols Capítol 1 Vaig anar amb l'Armengol al Café de les Delícies i vam buscar entre la gent a en Daniel Serrallonga, que ja feia temps que el volia conèixer. Quan el vam trobar vam estar parlant de política, de com està Espanya... en Serrallonga estava molt ficat a la conversa per que li interesen molt aquests temes de politica. Estava tan ficat en la conversacion que no se'n va adonar de que estava cridant i tothom estava mirant cap a la nostra taula. Arriba el comadant del Mossos i tothom s'aixeca i el deixen sòl per que dies enrrere va haver-hi un tiroteig a la Rambla. Tothom es posa a cridar reclamant llibertat i dient-li assassí, el Mosso diu que qui sigui valent que vagi amb ell i en Serrallonga vol anar pero uns agents de la guàrdia civil li paren els peus i l'empresonen. Cada tarda vaig amb l'Armengol a visitar-lo a la torre de la Ciutadella i ens passava missatges revolucionaris per que els publiquèssim però no ho fèiem, pero a ell li féiem creure que si i es va posar el pseudònim d'El Barricadero pero no crear més problemes d'els que ja tenia. Nosaltres rèiem d'ell, per que es creia que era un heroi. Un dia en Serrallonga va sortir de la presó i va visitar a l'Armengol a casa seva. Li va demanar que li ensenyés les seves publicacions i aquest li posa l'exusa de que els té a casa d'un amic. Capítol 2 Ens arriba la noticia de que en pare d'en Daniel Serralonga, Don Ignasi Serrallonga, a mort. Creiem que aquesta mort es coseqüència de l'empressonament del seu fill i dels disgustos que aquest li donava. Després parlem amb el metge Giberga i ens explica que Don Ignasi ja era boig i que per això s'havia suïcidat. Ens va explicar que tenia tres filles i que en vint anys només les havia vistes tres vegades per que creia que no eres filles d'ell. A més era de bona família i ho va deixar tot per una dona que creia que estimava. Nosaltres no creiem res del que diu i pensem que el que hauria de fer-se una ullada al cap és ell per que s'inventa moltes coses. Capítol 3 Estava de vacances amb el meu cosí quan vam pensar que estaria bé anar fins a Vilaniu a visitar a en Serrallonga, i si no el trobavem al meny coneixeriem a les seves germanes. A casa seva semblava que no hi havia ningú i van pujar-hi (vestits de caçadors). Al despatx d'en Daniel vam trobar moltes fotos sobre el general Prim ( a ell sempre li havia agradar aquest personatge), quan de sobte va arribar una dona que es va pensar que erem lladre i va comnçar a cridar com una boja, només se'm va ocòrrer cridar els noms de les germanes per que vegessin que no èrem lladres. Tothom es va tranquilitzar i ens vam disculpar amb la família ja que era lògic que pensèssin que èrem lladres perque anàvem amb armes de caça. Quan tothom es va tranquilitzar i vam anar cap a la sala amb l'Adela, que era molt guapa, atractiva i amable. Vam estar parlant d'en Daniel i l'Adela ens va dir que li agraden els nois com el seu germà pero jo sé que només lo agrada la posició social que ell li dona. Capítol 4 1Quatre anys després de tot allò, ens vam tornar a trobar els tres ( jo, en Serrallonga i l'Armengol). Els vaig explicar que em casaré. En Daniel ens va explicar que tenía el títol de doctor, que va estar a Madrid i va conèixer en persona al general Prim i que el van assassinar... Estem una bona estona parlant de les novetats que han passat durant aquests quatre anys. Després de l'assassinat del General Prim en Serrallonga intenta descobrir la trama del crim. Capítol 5 Aquella mateixa nit ens vam trobar amb en Giberga (el metge) i ens va explicar que en Serrallonga es va tornar encara més boig; que no sortia de la seva habitació si no era per menjar, que no parlava amb ningú... és va posar malalt de estar tots els dies tancats i el metge li va recomanar que sortís al carrer pero no s'ho va pendre bé i va comnçr a cridar-li i insultar-lo, li deia que no sabia res de ciència que no sabia amb qui estava parlant... el metge se'n va anar i ens va explicar que tot això erafruit de l'amor propi. Ens va explicar que en Daniel deia que totes les dones eren unes vicioses... Vam estar una estona parlant d'aquest tema. Capítol 6 Ja m'he casat amb la Matildeta. Li vaig presentar la meva dona a l'Armengol i el vaig convidar a dinar amb la meva mare, el meu pare i la meva dona. Vam estar parlant, em va explicar que en Serrallonga també s'ha casat i que va ser una boda molt sonada per que fins i tot les fàbriques van plegar. També vam parlar del metge, li vaig explicar a la meva familia que aquell home pensa que tothom està boig. Capítol 7 Fèia sis anys que no sabia res ni d'en Serrallonga ni de l'Armengol, jo ja tenia fills i tot! Va arribar un home a casa, no sabia qui era fins que m'ho va dir: era en Serrallonga! M'explica que va perdre un plet a Vilaniu per culpa del jutge. Havia vingut per un tema del testament de son pare on posava que era boig per les mateixes raons que anys enrere m'havia explicat en Giberga i vaig pensar que va manipular el testament. Vam estar parlant una bona estona fins que me'l vaig treure de sobre. Capítol 8 En Serrallonga venia cada mes a casa a explicar-me les seves coses. Vaig defensar-lo en molts judicis i per ell era el millor advocat del mòn. Deprés del crac no el vaig veure durant dos anys o així. Un dia parlant am l'Armengol em va explicar que es va trobar a la dona d'en Daniel i que semblava una vella, estava buscant un advocat perque es volia divorciar perque era boig, la nit de nuvis la va pegar, estava gelós del metge de la família, somiava coses extranyes, també maltracta al seu fill... Es va fer un judici i en Daniel va ser tancat al manicomi d'Horta. Capítol 9 En Serrallonga a mort quan no feia ni tres mesos que estava tancat. A l'enterrament em van presentar a la vídua i al fill, que estaven molt tristos. Van aparèixer les dues germanes del difunt i van cridar assassina a la pobra vídua que va caure al terra sense coneixement. El germà va demanar repecte per el mort pero l'amic de l'Adela ja s'estava barallant amb en Ramon. Els que voliem posar ordre corriem d'un costat a l'altre demanant respecte pero ningu feia cas fins que va apreixer la creu parroquial de la comunitat i tothom va callar i avergonyir-se. Paraules que no he entés del llibre: PERIT: persona que coneix molt bé un art, una ciència o una técnica. 2AGRÓNOM: no surt AUSTER: qu és sencill, sense adornaments BOTXÍ: persona que s'encarrega de matar els condemnats a mort. Els btxins també assotaven els reus o aplicaven altres càstigs. Diem que una persona és un botxí quan és molt cruel o castiga molt ESBIRRO: és una persona que tortura i mata seguint les ordres de qui el mana. També es diu esbirro d'un home sense sentiments ni compassió FESOMIA: fisonomia. BROMERA: escuma. BROMERA, P.143: escuma. ENDOLAT: ple de draps negres en senyal de dol, de dolor. ENSEMS: junts, plegats. Al mateix temps, alhora. ESPORUGUIDA: que li han fet agafar por. LEVITA: és una jaqueta d'home llarga fins a les cuixes que és més ampla de baix que de dalt. Les levites es portaven al segle XIX. MAS: és una casa de pagès, una masia. QUERELLA: és una acusació que algú fa davant d'un jutge contra una persona o una institució. GAMBALS: es diu que una persona es curta de gambals quan no entén les coses, quan no és gaire intel·ligent. ESCARLATINA: és una malaltia contagiosa que provoca una inflamació al coll i taques de color vermell a la pell. ESFEREÏTS: molt espantats, que els han causat molta por. PUNIBLES: que mereixen ser punits o castigats. EMBADALIT: és una persona a la qual li agradat tant una cosa que es queda mirant-la sense pensar ni veure res més. SIMIESCA: no surt. PERSISTÈNCIA:una persona persisteix en una cosa si la continua fent o defensant i no canvia d'actitud. ESTRABISME: és un defecta de la vista que fa que els dos ulls no mirin en la mateixa direcció. PUBILLA: és una dona que és l'hereva d'una família, filla gran o única d'una casa, noia que es escollida per la seva bellesa i simpatia com a personatge important en una festa major o en un ball. PROSÈLIT: persona que accepta de pertànyer a una religió, que entra a formar part d'una secta, d'una associació política, etc. Breu comentari sobre Narcís Oller 3Narcís Oller va nèixer a Valls al 1846, va ser primer gran novel.lista català de la Renaixença, és considerat com el creador de la novel.la catalana moderna. Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel.la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906). Punt de vista El punt de vista d'aquest llibre és d'observador, ja que el narrador no és el protagonista i no dona el seu nom ni masses dades sobre ell. Explica el que veu i sent i de vegades també opina però no participa a la trama principal del text. En part també és un punt de vista col·lectiu ja que també explica el que li explquen el seus amics. Quan en Giberga explica la situació del pare d'en Serrallonga abans de morir, per exemple, ho fa mitjançant el diàleg i no és el narrador qui ho explica. Estructura La novel·la consta de nou capítols, agrupats en tres etapes: els tres primers on el plantejament on s'explica els antecedents del protagonista, com coneix a en Serrallonga, l'estada d'en Serrallonga a la presó. i els tres últims són els resultats d'aquesta evolució. El nus va desde el quart capítol fins al número sis, on s'explica l'evolució d'en Daniel: quan es va posar malalt i li va cridar i insultar al metge, quan no volia sortir de la seva casa... El desenllaç són els tres últims capítols, on s'explica com va arribar despres de sis anys sense saber res d'ell i tenia problemes amb les seves germanes per el testament del seu pare, el seu ingrés al manicomi d'Horta, la seva mort. Espai Quasi tota la novel·la succeeix en espais tancats: el Café de les Delícies on el narrador coneix a en Serrallonga, el Suís on s'assenten a parlar sobre la mort d'el pare d'en Daniel i en Giberga els explica que s'ha suïcidat, a la casa d'en Serrallonga, a Vilaniu on el narrador coneix a l'Adela... Pero també hi ha moments en què estàn en ple carrer i es posen a parlar allà mateix. El temps El temps extratextual, si tenim en compte que l'obra comença a mitjans de l'any 1867 i que passen uns quinze anys en aquest període, s'esmente element històrics com les corts constituens al 1868, l'assassinat del General Prim al 1869 y l'enderrocament de les guerres Carlines al 1872, situa l'obra entre el 186 i el 1883, en aquella època a Catalunya hi havia la revolució industrial, es a dir, no eren bons temps. Per altra banda, el temps intern no dona massa detalls. Personatges Principals • Daniel Serrallonga : és el protagonista, tota la novel·la gira entorn a ell i la seva bogeria Narrador: no diu el seu nom, ni la seva edad... el que coneixem d'ell ho sabem gràcies a les poques dades que dona: era estudiant de pret i després va ser advocat del protagonista, es va casar amb una tal Matildeta i va tenir fills. la seva funció és bàsicament transmitir-nos el que diuen els altres personatges 4Armengol: és l'amic del narrador i del protagonista. Tampoc sabem massa sobre ell ni la seva vida provada. També estudiava pret i la seva funció és transmitir-nos, a través del narrador, el seu punt de vista. Giberga: Fill del metge d'en Daniel i del pare. És una mica xafarder, sembla que ho sap tot i esta convençut de que en Serrallonga està boig. És molt fred amb els seus comentaris sobre això. Secundaris • Don Ignasi Serrallonga: pare d'en Daniel Serrallonga és va suicidar i el metge diu que era per que estava boig, Giberga explica algunes coses sobre ell: abandona les seves obligacions per dedicar-se a la política, es casa per compromís i desconfia de que les seves filles siguin realment seves. Adela i Carolina: són les germanes d'en Serrallonga. L'Adela es descita com un diable amb faldilles i, quan el narrador la coneix, li sembla molt atractiva i sexy. La Carolina és descrita com una gepeguda i diu que és pitjor que la gran (Adela). Ambes porten a judici al seu germà per el testament del seu pare.

Resum argumental de les parts i estructura de la novel·la Mirall trencat és una novel·la dividida en tres parts, que narra el principi i el final d'una família, els Valldaura-Farriols, que representen un temps i un país concret. La primera part, formada per divuit capítols, té una funció de presentació tant pel que fa als personatges com pel que fa a l'escenari, per tant la narració de fets i esdeveniments hi són predominants. Es presenten els fundadors de la família: Teresa Goday i Salvador Valldaura, personatges que pertanyen a un món burgès. Comença amb un embolic per part de la Teresa per l'assumpte de la venta d'una agulla seva per ajudar la seva antiga família, de la qual el seu marit, Nicolau, no en sap res. Mor aquest i la Teresa es casa amb en Salvador Valldaura, que havia tingut una relació amb una violinista que es va suïcidar. En Salvador compra una torre a sant Gervasi amb un jardí enorme i tenen una filla, la Sofia. Els Valldaura tenen una finca a Vilafranca i la Teresa no vol que en Salvador la vengui a un amic de la família, en Joaquim Berguedà. El temps passa. En Salvador mor i la Sofia creix i es casa amb l'Eladi Farriols, que resulta que té una filla d'una altra relació, però la parella adopta la nena com si fos seva. Aquests creixen junts amb els fills de la parella, el Ramon i en Jaume en torn de la seva institutriu, la Rosa. La segona part, estructurada en vint-i-un capítols, no explica tant els fets externs i es centra més en la intimitat dels personatges. Ena aquesta part la relació de l'Eladi i la Sofia és desastrosa: ell té relacions amb les minyones i ha envellit força. l'Eladi és enganyat per la Rosa, la qual està ressentida per la mala relació amb el matrimoni d'en Ramon i la Maria. Llavors els va a buscar a la platja on estiuegen però fa una revisió de la seva vida i torna enrera. Decideix que quan tornin els dirà la veritat: que són germans. Tots dos veuen la seva vida enfonsada. La Maria es suïcida tirant-se damunt del llorer, farta de tantes pressions. La última part, de tretze capítols, continuarà amb la descripció de la història familiar. La Teresa és la protagonista i mor acompanyada dels records més estimats. Esclata la guerra i la família ha de viatjar a París. L'evolució de la història queda reflectida, també, en la torre on viuen, que es comporta com si fos un ésser viu que va envellint i al final és enderrocada per construir-hi uns blocs de pisos. 1El tema central de l'obra és la mort, tractat de manera simbòlica. És, també la història d'un període de Catalunya, burgès i adinerat trencat per la Guerra Civil. El temps no és lineal però gira sempre al voltant del pas del temps. Pel que fa als personatges cal dir que mantenen dues constants: la soledat i l'existència humana. Alterna l'estil directe amb l'indirecte. La veu predominant és en tercera persona Arbre genealògic de la família Valldaura + Amadeu Riera + Constància + Nicolau Rovira Miquel + Teresa + Salvador + Bàrbara Jesús Sofia + Eladi + Pilar Jaume Ramon Maria O EL color blau significa les relacions extramatrimonials o els antics amors que no van acabar en matrimoni. Personatges principals Amadeu Riera: És el notari casat amb la Constància i serà l'amant de la Teresa, relació que recordarà per sempre. Armanda: És la cuinera dels Valldaura que té un estret lligam amb la família i té una relació amb l'Eladi, el qual li va regalar unes arracades. Descobreix alguns secrets de la família. Bàrbara: És una violinista que coneix Salvador Valldaura a Viena. No suporta els miralls i li agrada molt el color violeta, per això en Salvador li regala unes violetes amb les que es suïcida tirant-se a un canal. Eladi: Botiguer casat amb la Sofia per interessos econòmics. Té una filla d'una altra relació amb la Pilar Segura. Eulàlia: Esposa de Rafael Berguedà i amiga de la Teresa. El seu marit mor assassinat sortint de la fàbrica i ella s'ajunta amb el seu cunyat, en Quim. Jaume: 2Fill de la Sofia i l'Eladi. És l'únic que té accés als objectes personals de la Teresa. Mor ofegat a l'estany del jardí de la torre. Jesús Masdéu: Fill de la Teresa i del fanaler Miquel. Treballa de pintor i viu força malament. A la guerra entra com a milicià a la torre dels Valldaura i mor al front. Joaquim Berguedà: Amic d'en Salvador és qui li present ala violinista vienesa. Quan en Rafael mor assassinat, s'emporta l'Eulàlia a París i acaben junts. Maria: Filla de l'Eladi i la Pilar és adoptada per aquesta. Quan sap que és germana del seu propi marit decideix suïcidar-se llançant-se damunt del llorer. Marina Riera: Germana del notari Riera que té una filla a la que li posarà el mateix nom que ella. Miquel Masdéu: El xicot fanaler de la Teresa, de joventut. Tindran un fill, el Jesús Masdéu. Nicolau Rovira: El primer marit de la Teresa. Gràcies a ell, ella puja de nivell social ja que posseeix una gran fortuna. Regala una joia a la Teresa i aquesta la revèn per ajudar el fill de la relació amb el fanaler. Pilar Segura: Cupletista de Paral·lel. S'enamora de l'Eladi i té una filla amb ell, la Maria. Mor en un hospital després de ser la reina del Paral·lel. Rafael Berguedà: Marit de l'Eulàlia i germà d'en Quim. Mor assassinat pels obrers de la seva fàbrica. Ramon: Fill gran de la Sofia. El seu pare li revela que és germà de la Maria i aquesta es suïcida. Té una malaltia força estranya que li fa venir vertigen a l'aigua. Rosa: La institutriu que revela falsedats a l'Eladi sobre els nens, com a venjança per les vexacions a les que és sotmesa per la Maria i el Ramon Salvador Valldaura: 3Abandona la carrera diplomàtica per casar-se amb la Teresa i viurà tota la vida recordant la violinista vienesa. Hi haurà una estreta relació amb la seva filla Sofia. Sofia: Filla de la Teresa i en Salvador, aquest li promet fer-la hereva de tota la fortuna familiar però al final resulta no ser així. Es casa amb l'Eladi i aquest li revela que té una filla (la Maria). Quan comença la guerra marxa a París i es casa amb un industrial però queda vídua. Torna a Barcelona per veure enderrocar la torre i construir-hi pisos. Teresa: Té una aventura amb un fanaler de la qual en neix un fill. Desprès es casa amb en Nicolau sense que aquest sàpiga la relliscada de l'altre fill per pujar de nivell social. Simbologia de Mirall trencat Mirall trencat és una obra plena de símbols. La majoria d'ells fan referència al pas del temps i la decadència de la família, així com també la mort o la joventut. Un exemple clar el trobem a la torre: Aquesta es comporta com si d'un ésser viu es tractés i neix, creix i mor com els personatges. És el símbol del temps que passa i de la vida dels adults, al contrari del jardí, que representa la vida infantil. Aquests jardí emplaçat a la torre representa doncs, la joventut, la infantesa viscuda a la torre. En aquest jardí hi ha un llorer que simbolitza la mort, ja que és on cau el llamp i on la Maria, representant per excel·lència de la infantesa, se suïcida. També al jardí hi podem trobar un petit estany ple d'aigua que també simbolitza la mort perquè és on mor ofegat en Jaume. De fet l'aigua és ja un símbol de mort a l'obra que també trobem en l'estranya malaltia d'en Ramon. A banda de la torre i el seu entorn també hi ha altres símbols més petits físicament però alguns amb més rellevància. L'armari japonès d'en Nicolau és un moble que el veiem de nou i el tornem a veure quan ja és un moble corcat i vell. Representa el pas del temps que tot ho fa malbé. En aquesta mateixa línia tenim també el mirall, que fa de testimoni de la vida de la protagonistes i reflecteix l'expenedor i la decadència de la família. Però no només simbolitza el pas del temps sinó que és una mena de metàfora, ja que durant l'obra els personatges donen la seva visió personal d'un conjunt d'esdeveniments que passes, de la seva vida, dels seus amors, de les morts, etc. Aquestes visions formen un tot que està fragmentat, com el mirall, en els diferents personatges. També simbolitza la mort de la família en trencar-se quan comença la guerra civil, ja que aquesta s'esmicola entre l'exili, la guerra i altres fets. Uns altres símbols de la mort són la tórtora o la perla de la corbata que es desenganxa i que la Teresa agafa d'en Salvador. Les flors tenen també una simbologia a Mirall trencat. Les violetes que porta la Bàrbara simbolitzen la mort d'aquest personatge romàntic, abocat al desastre des del principi. Però les flors representen, més que un fet, un 4personatge de la novel·la o una relació entre dos personatge. Així per exemple la flor de cirerer representa la parella Teresa-Amadeu Riera, i la de la pomera, la Teresa i en Salvador. També les violetes de la Bàrbara representen un unió de parella entre ella i en Salvador. Les roses color carn ens fan referència a la Teresa i les de color vermell, al notari Riera. I el símbol final de la decadència de la família i el final de tot ho trobem a l'últim capítol amb la rata. Aquesta ofereix una visió objectiva del final de la torre i la crema dels records com els mobles i altres objectes extrets de la torre. La rata presència el final de la torre i al final és trobada morta a la soca d'un arbre. Simbolitza el final de tot: la família, la torre, els records, etc. El secret desvetllat i la tragèdia familiar Eladi Havia tingut una relació amb una cupletista anomenada Pilar. D'aquesta relació en neix una filla que es diu Maria. Quan es casa amb la Sofia tenen dos fills un dels quals mor, i el que sobreviu, en Ramon, arriba més enllà de la simple amistat amb la Maria. La institutriu Rosa decideix venjar-se dels maltractes als que es sotmesa per la Maria i en Ramon fent unes revelacions a l'Eladi que ella dona per certes. Llavors ell va a buscar als nois a la platja on passen les vacances però a la meitat del camí se'n desdiu i torna a casa. Decideix que ja els dirà que són germans quan tornin. Quan els nens saben la veritat s'enfonsa el seu mon: en Ramon destrueix les joguines per trencar amb el seu passat. Per la seva banda, la Maria decideix suïcidar-se llençant-se daltabaix de la teulada al llorer. La Sofia intenta oblidar l'episodi de Maria i l'Eladi es refugia a la biblioteca llegint llibres de Proust, on troba una llibreta amb les confessions de Valldaura. Mor misteriosament i l'Armanda i en Jesús Masdéu conversen sobre la seva mort i la història de la família. Es pot dir que el desvetllament del secret que la Maria i el Ramon eren germans es el desencadenant de la tragèdia familiar, ja que a partir de la revelació comencen a passar una sèrie de fets que porten a la família a la decadència i la perdició. Per altra banda es veu la fortalesa de la Sofia en voler trencar de seguida amb el record de l'Eladi i de la Maria i la voluntat de continuar amb la seva vida tranquil·la.

Entradas relacionadas: