La càrrega

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,83 KB

Autor: Ramon Casas (1866-1932)
Títol: La càrrega (o Barcelona 1902)
Cronologia: 1899-1903
Localització: Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot Estil: modernisme Anàlisi material:
Dimensions:
2,98 m x 4,7 m Suport: tela
Tècnica: oli

El pintà l’any 1899 per concó rrer a l’Exposició Universal de Parí s del 1900, però no va ser acceptat pel jurat de la secció espanyola d’aquesta mostra. L’any 1903 el presentà al Salon du Champ de Mart de Parí s tot canviant-li el tí tol pel de “Barcelona 1902 “ i la data “1903”. Una de les caracterí stiques d’aquesta composició plena de realisme, resideix en el punt de vista i la proximitat de l’espectador en l’esdeveniment pintat, donant la sensació que el fet esdevé davant nostre . Elements plà stics: Pinzellada solta i una factura esbossada prò xima a l’impressionisme. Plasma l’agitació de la multitud que fuig. Destaquen les tonalitats ocres de l’esplanada i els tons grisosos de la massa de gent, on de tant en tant hi ha tocs blancs o clars que fan sobresortir algun personatge. Gran habilitat pel dibuix primer terme molt anecdò tic.
Composició: Submergit tot ell en una calitja il· luminada per la vermellor del capvespre. Paisatge urbà : amb una esglé sia i les xemeneies d’unes fà briques. Una massa de gent presa de pà nic que intenta fugir de la cà rrega. Presideix el centre de la composició pictò rica un espai buit. Centre d’atenció principal: el guà rdia civil aixeca el sabre amb gest amenaç ador a l’home que ha caigut a terra. Les formes del edificis de la llunyania s’amaguen i es dissolen entre els nú vols que possiblement poden ser el fum d’un incendi. Atmosfera de tensió. L’anè cdota queda reduï da al mí nim i quasi prescindeix dels detalls en el darrer pla del quadre. Guà rdia civil, a punt d’agredir. Forta impressió de moviment. Sap escollir l’enquadrament mé s encertat. Vaguista, caigut al terra. Estil: Casas i Rusiñ ol van trencar amb l’academicisme que dominava a Catalunya. A Parí s assimilaren elements de l’impressionisme, com la llum i l’atmosfera, paleta clara i influè ncies japoneses. Primer Casas fa servir colors suaus i fa els contorns difuminats, influenciat per Manet, Dagas i Whistler. Despré s evoluciona cap a una pintura de colors mé s vius i mé s realista. El seu referent però va seguir sent Manet. La cà rrega seria d’aquesta darrera etapa.


 

Interpretació: En La cà rrega podrí em considerar a la massa humana com la protagonista. El que hi trobem é s l’expressió d’un pà nic col· lectiu, creant l’efecte produï t per aquesta massa anò nima en el moment de fugir i dispersar-se, aterrida per l’acció violenta i repressiva de la guà rdia civil. Aquesta fugida deixa davant de l’espectador un espai ampli i buit de gran expressivitat.
El que es mostra en el quadre no es correspon a cap fet real, la ciutat del fons no é s en realitat Barcelona, tot i que alguns han identificat l’escenari del fons com Santa Maria del Mar. El que sí ens deixa clar é s que l’acció transcorre en un à mbit urbà . L’escena no é s la vaga general de 1902, perquè el quadre es va pintar el 1899, per tant abans dels fets als quals el pintor va voler referir-se posteriorment.
Malgrat tot el quadre é s una denú ncia social de la brutalitat de la guà rdia civil a l’hora de reprimir els ciutadans. L’home caigut i indefens, a punt de ser envestit pel cavall pot simbolitzar la impotè ncia del poble davant el poder repressor.
Tot plegat pot relacionar-se amb el context histò ric d’una Catalunya, i sobretot Barcelona, completament mobilitzada socialment, amb uns obrers majorità riament anarquistes, organitzats en sindicats i reivindicant els seus drets constantment. Barcelona fou la “ciutat de les bombes” a finals del XIX i principis del XX, ja que els atemptats se succeï en i eren contestats amb una durí ssima repressió per part del govern. Casas va ser observador atent d’una societat en constant transformació , reflectint la realitat sense jutjar-la.
Ramon Casas i Carbó (Barcelona 1866-1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l’impressionisme i al modernisme català . l'any 1881 començà a col· laborar en diferents revistes, començ ant per L’Avenç , i l'any segü ent anà a Parí s on va estudiar i on pintà el seu Autoretrat vestit d'andalú s que fou acceptat al Saló de Parí s el 1883. Quan tornà va fer un viatge per Espanya, i a Madrid estudià els pintors clà ssics de El Prado. L’any 1890 va tornar a anar a Parí s amb Santiago Rusiñ ol, Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga. En aquesta è poca va viure a Montmartre on pintar obres de clara influè ncia impressionista. Ramon Casas é s el pintor català que millor va representar aquest sentiment impressionista. A Parí s també hi feu centenars de dibuixos com a corresponsal de La Vanguardia. A partir de 1889 exposaria cada any a la Sala Paré s de de Barcelona. Al principi no tenia gaire è xit ja que els temes eren trets de la vida quotidiana.

Entradas relacionadas: