La ciutat llunyana, de Màrius Torres

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,32 KB

 
MÀRIUS TORRES: LA CIUTAT LLUNYANA

Mètrica:
És un sonet (4 estrofes, dues de 4 versos i dues més de 3 versos) de versos alexandrins (12, 6+6). L’esquema de rima és el següent:A12(6+6)f. Bm, A, B ;Cf, Dm, C, D; Ef, Fm, F; Gf, Hm, H. La rima és consonant o perfecta i alterna rima masculina i femenina al llarg de tot el poema.

Estructura: La primera quarteta, iniciada amb un <<ara>> prou clar de derrota pel <<braç potent de les fúries>>, demana a la Pàtria que protegeixi els seus fills a qui mai mentirà ni trairà. El tema de la veu es desenvolupa en la segona quarteta en l’espera que la veu pura de la Pàtria ens parli. Mentrestant, cal l’esperança que uns fills més afortunats algun dia crearan una nova arquitectura ratllant el sòl d’aquesta ciutat ideal. El poeta desitja oblidar la ciutat de derrota i intueix una altra ciutat de futur per sobre dels avatars del temps presoner que vivien. La veu d’aquesta nova ciutat serà de bronze, metall noble que farà arribar ressons a tots els racons i portarà ànim als cors i escalf als peus per fer camí, en una clara referència als exiliats.



Tema: El títol d’aquest poema és una metàfora metonímica perquè es refereix alhora a Catalunya, als catalans, però també a conceptes i idees abstractes en què els catalans havien confiat obtenir un futur més ple i lliure. Màrius Torres va escriure aquest poema encara no un mes i mig després que les tropes de Franco haguessin acabat d’ocupar el territori català.

Recursos literaris:
- Metàfores. (Ex: una relacionada amb la ciutat simbòlica de què parla el poeta). Ex: vers 1.
- Personificacions.

Entradas relacionadas: