Lanquan li jorn son lonc en mai. Jaufre rudel comentari de

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,89 KB

 

El poema Lanquan li jorn son lonc en mai de Jaufre Rudel,diu que hi ha una llunyania entre els amants,una distància amorosa.En el transcurs del poema l´autor parla de l´amor de "Lohn",el voler vore a una persona,que es la seua amada i imagina el moment en que estarán junts.L´autor fa referència a la imatge de Deu,pensa que l´amor capa a la dona a sigut obra de Deu,també ya referéncia a la màgia,aquesta pot aconseguir k algú s´enamore.El tema dominant es la distància amorosa.Jaufre rudel intente persuadir als seus lectors de que per molt lluny que esté la teua amada,si la vols, tendríes que fer tot el que siga possible pero a vore-la.

En la 1era estrofa.L´autor está trist,léstació en la que viu es la primavera,`però ell la contrasta amb l´hivern "pel maig, quan els dies(...)més que l´hivern glaçat".Això es un exordi natural per que està fent unacomparació dels seus sentimnts amb la natura.També es parla sobre  lámor de "lohn" que significa lluny, hi ha una distància fisica.

 Abans pensaven que els cecs no podien enamorar-se,xq l´amor entrava per la vista,a partir d ahi es va dir que l´autor s´enamora d´una algo que imagina,somnia,o parladuries que ell ha escoltat."mas tot sia cum a Deu platz!", aqui l´autor nombra a deu referint-se a que la distància física és una forma d´expresar la distància social,per això no dona problemes a la esglesia.

Estrofes 4-5-6, el el 4 vers,el poeta imagina el moment en el que es trobará amb la seua amada, x fi ells podrán estar junts.En el 5 vers diu que por dos mals(el viatje)és un bé per que veurá a la seua amada.Els tres ultimos versos són una manifestació dels seus desitjos.El bastó y la capa fan referéncia al peregrinatge.



He arribat a la conclusió de que una de les idees més importants del poema és que tot el que he explicat parla de léspai líric,la paraula lírica te relació amb el cant,la noció de l´espai líric es que el fet de que els trobadors canten,és l´espai del dessig,ni tan sols l´espai de l´amor,perquè l´espai amorós està fora de la realitat,l´espai líric parla del gessig de tindre eixe amor feliç,els trobadors limiten la seua poesía a unes característiques fonamentals del món real.en el moment k s´aconseguix l´amor s´acaba el poema.

Tot això és una paradoxa cristiano-platónica del real-irreal.El món ideal existeis,en canvi el món visible no té cap existéncia veritable.Aixó demostra que totes aquestes idees són l´explicació del món.En l´Em tan sols predomina l´idea de Plató,fins que Sant Tomás d´Aquino al llarg del temps conseguieix introduir l´idea d´Aristótil en el món universitari,Aristótil nopensava de manera diferent a Plató,però contranstava tot el que deia.

Entradas relacionadas: