Leon Battista Alberti: Obra i llegat al Renaixement

Leon Battista Alberti (Gènova 1404 - Roma 1472)

Arquitecte, escriptor, artista, capellà, filòsof, matemàtic i arqueòleg.

Considerat el primer teòric de l'art del Renaixement, va destacar per la recuperació de l'arquitectura vitruviana i la referència als arcs de triomf.

Comparació: Brunelleschi vs. Alberti

• San Lorenzo, Florència (Brunelleschi, s. XV): Arquitectura paleocristiana, descàrrega dels arcs sobre pilars i absència d'entaulament estructural.
• Tempio Malatestiano, Rimini (Alberti, s. XV): Arquitectura murària amb ordres vitruvians. Descàrrega de l'entaulament sobre els pilars. Unitat de l'arquitectura murària i termal. Adaptació romana de traducció grega i inclusió d'ordres.

Anàlisi de cobertes i estructures

• San Lorenzo (Brunelleschi, c. 1430): Coberta amb encavallades, sostre fals, arcs de descàrrega sobre pilars, absència d'entaulament i naus laterals amb deambulatoris sota voltes de quatre punts.
• Sant’Andrea, Mantova (Alberti, 1462-1465): Volta de canó amb cassetons, pilastres (mur foradat) amb entaulament i capelles (naus laterals).

Santa Maria Novella (Florència)

Façana exterior realitzada per Alberti entre 1458 i 1478. Representa l'arquitectura romana clàssica:

• Pòrtic del temple: Frontó triangular superior, volutes laterals (unitat entre plantes) i òcul central.
• Arc de triomf: Entaulament, voltes i semicolumnes.
• Revestiment: Ordres i marbre.

Els palaus florentins d'estil renaixentista

Nova tipologia urbana que representa l'autonomia i el poder del llinatge dels aristòcrates de la ciutat. El palau urbà és l'evolució del castell medieval:

• Aparença: Sòlida i poderosa, fonamentada en l'harmonia i l'ordre còsmic.
• Geometria: Grans dimensions, volum quadrat tancat i relacions de proporcions elementals.
• Antropomorfització: Humanització mitjançant la reintroducció d'ordres clàssics com a estratègia de diferenciació cultural.

Comparativa de façanes

• Palazzo Pitti (Brunelleschi, 1457): Tres plantes autònomes superposades. Encoixinat rústic continu amb perforació de finestres. Obertures seriades, ritme i successió d'arcs de mig punt.
• Palazzo Rucellai (Alberti, 1455-1460): Superposició d'ordres clàssics sobre façana d'encoixinat rústic. Seqüència i addició de diferents plans. Exterior reservat en contrast amb un interior explícit i expressiu. Plantes quadrades al voltant d'un pati porticat.