Les características más importantes de la producción poética de Salvador Espriu.

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,64 KB

 

TEMA 8: explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.L’obra de Salvador Espriu és caracteritzada per la barreja d’un intel·lectualisme extrem i d’un descriptivisme sovint mordaç. La riquesa idiomàtica i la representativitat històrica que va aconseguir als anys 60, la converteixen en una de les més importants.Els factors que porten Espriu cap a la poesia és el procés de concentració expressiva que possibilitava el vers i que pel seu caràcter hermètic, superava millor  els entrebancs de censura. En aquesta obra s'ha de definir dos eixos: 1. La recerca de la diversitat (relació amb la quotidianitat) i 2. L’aspiració a la unitat (entramat temàtic, moral i filosòfic), considerant indestriables aquests dos pols en el procés dialèctic d’aprehensió de la realitat.L’obra d’Espriu serveix per a assimilar culturalment l’herència mítica de la humanitat: el Llibre del morts de l’Antic Egipte, la Bíblia, la tradició mística jueva i la mitologia grega. Crearà el seu mite particular de Sinera (anagrama d’Arenys de Mar, la vila de la qual provenien les famílies d’Espriu). Sinera és el  símbol de la llibertat perduda, de la pàtria, una petita pàtria que crea a partir dels records de la seua infantesa.En Cementiri de Sinera (1946) evoca els “dies i sols perduts”, és a dir, el món destruït per la guerra. Les hores (1952), Final del laberint (1955) i altres, formen el cicle líric de l’obra d’Espriu. Encarnen les tensions del poeta amb el seu poble. Cal situar la seua poesia en el corrent general de la postguerra.La pell de brau (1960), va ser el llibre amb més ressò, sent així valorada des del punt de vista del seu realisme. El to èpic va aparèixer com a extremament modern, exemple de combat de la llibertat, la justícia i la tolerància. En La pell de brau hi abocava reflexions (la diversitat i la tolerància) i tècniques antigues (barreja de sàtira, l’èpica i l’elegia), actuant com a catalitzadors d’una nova actualitat, fins i tot, internacional. Espriu parlarà de Sepharad, la península ibèrica com a gresol de cultures i religions diverses, amb l’esperança posada en les generacions futures.El gran ressò que li va proporcionar el fet que els seus poemes foren musicats per Raimon van ser els canals de popularització d’una obra que es llegirà, fins a la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional.

Entradas relacionadas: