Liberalisme a Espanya: De la Crisi de l'Antic Règim al Sexenni Democràtic

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,07 KB

Introducció

Després de la invasió napoleònica (1808-1814) i de la mort de Ferran VII, es va instaurar a Espanya el liberalisme.

La Crisi de l'Antic Règim

El 1807, Espanya signa amb França el Tractat de Fontainebleau, en el qual s'autoritzava l'exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal. Bona part de la població no hi va estar d'acord i va esclatar el Motí d'Aranjuez. Carles IV va abdicar i Ferran VII va ser nomenat rei, però Napoleó va fer abdicar Ferran VII i va nomenar el seu germà Josep Bonaparte nou rei d'Espanya. El 2 de maig el poble de Madrid es va aixecar contra els francesos. El 1813 Ferran VII va recuperar la corona i els francesos van abandonar el país. Quan Ferran VII va tornar, va haver de jurar la Constitució de 1812.

Característiques de la Constitució de 1812:

  • Sobirania nacional
  • Divisió de poders
  • Declaració de drets del ciutadà
  • Sufragi universal masculí
  • Caràcter progressista

La Restauració de l'Absolutisme (1814-1833)

Liberals i absolutistes estaven enfrontats. El rei va impulsar un cop d'Estat i va amenaçar amb un retorn amb tota regla a l'Antic Règim. Els liberals van organitzar nombrosos pronunciaments que van ser reprimits, però el 1820 el del coronel Riego va triomfar i va començar un període anomenat Trienni Liberal (1820-1823). França va intervenir militarment a Espanya i va restaurar Ferran VII com a monarca absolut. Per tal de garantir el tro a la seva filla Isabel, el rei va dictar la Pragmàtica Sanció.

De la Revolució Liberal a la Restauració Monàrquica (1833-1843)

Quan va morir Ferran VII, la seva filla i hereva tenia 3 anys i la seva mare, Maria Cristina, va assumir la regència. Els més absolutistes van defensar els drets de Don Carles i els progressistes recolzaven Isabel. Els moderats defensaven la monarquia absoluta, la preeminència social de l'Església catòlica. Els progressistes tenien el suport de la noblesa vinculada a la Cort, la burgesia i les classes populars urbanes.

La Configuració del Règim Moderat (1843-1868)

Es va promulgar una nova Constitució (1845), es va signar el Concordat amb la Santa Seu (1851), es va elaborar un Codi Penal (1851) i es va crear la Guàrdia Civil. La crisi econòmica que va començar el 1868 va comportar el desgast de la monarquia i el desencadenament d'una revolució contra ella.

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Unionistes, progressistes i demòcrates volien la democratització de la vida política i la recuperació econòmica. El govern provisional va promulgar l'elecció d'unes noves Corts, que van aprovar una nova Constitució el 1869. Les Corts van votar per majoria la proclamació de la República. El 1874, un cop d'Estat va enderrocar la República i va permetre la tornada dels Borbons.