Liberalisme i Imperialisme al Segle XIX

La consolidació del liberalisme a Gran Bretanya i França

A la Gran Bretanya i França la democràcia va avançar a poc a poc: es va aprovar el sufragi universal masculí; es van desenvolupar la llibertat religiosa i la llibertat d'expressió, i van sorgir els partits polítics moderns. La concessió de vot a tots els homes va provocar canvis molt importants en els partits polítics. D'una banda, els partits socialistes van començar a tenir representació parlamentària, perquè els obrers podien votar. De l'altra, els partits van començar a desenvolupar estratègies polítiques modernes, perquè ara necessitaven que el seu missatge arribés a tota la població i no sols a una petita elit.

Dones i sufragi

La democràcia tenia dos grans problemes:

• Les dones continuaven sense tenir reconeguts molts drets bàsics, entre ells el dret de vot, i legalment continuaven sotmeses als homes. Per això durant la segona meitat del segle XIX van aparèixer associacions de dones que lluitaven per millorar la seva situació. Aquest moviment polític i social es coneix amb el nom de moviment sufragista, perquè el sufragi o vot era la seva petició principal.
• Era la pràctica generalitzada de la manipulació electoral, mitjançant la qual els dirigents van intentar controlar els resultats electorals.

El manteniment de sistemes polítics autocràtics i autoritaris

• A Rússia el tsar mantenia un ferri absolutisme (autocràcia) i l'esclavitud va existir fins al 1861. La noblesa, l'Església ortodoxa i els oficials de l'exèrcit monopolitzaven els càrrecs. L'economia continuava sent agrícola i la industrialització era molt limitada.
• A Alemanya, després de la unificació, es va crear un sistema autoritari. Es va aprovar una Constitució que creava un parlament (Reichstag) escollit per sufragi universal masculí, però que no podia oposar-se a les decisions de l'emperador ni del primer ministre.
• A l'Imperi Austrohongarès durant el segle XIX l'emperador va continuar controlant tot el poder, amb el suport de l'Església catòlica, l'aristocràcia i l'exèrcit. Però a principis del segle XX l'Imperi va iniciar una obertura cap al liberalisme i el 1906 va reconèixer el sufragi universal.

Què és l'imperialisme?

L'imperialisme és l'extensió del domini d'un país sobre uns altres. El país que colonitza és la metròpoli i les colònies són els territoris colonitzats. Espanya i Portugal van ser els imperis més importants. Però en el segle XIX l'imperialisme va assolir una dimensió nova.

L'expansió imperialista del segle XIX

L'expansió imperialista del segle XIX va tenir protagonistes nous: la Gran Bretanya i França van ser les principals potències colonials, però també van crear imperis altres països europeus (Alemanya, Itàlia, Bèlgica) i de fora d'Europa (els Estats Units i el Japó). Contràriament, Espanya va perdre les seves colònies a Iberoamèrica i el Pacífic.

Es podia dir que Europa dominava el món. La rapidesa de la conquesta s'explica per la superioritat tecnològica i militar dels països colonitzadors.

Els factors econòmics

A causa de l'augment de la producció i la riquesa que va acompanyar les revolucions industrials, les colònies es van convertir en:

• Mercats on es venien els productes elaborats a la metròpoli.
• Llocs on s'hi invertien capitals, per mitjà de la construcció o la millora d'obres públiques.
• Llocs d'on s'obtenien primeres matèries per a les indústries a preus molt baixos.

Els factors polítics

L'objectiu era augmentar el prestigi mundial d'un país i enfortir l'orgull nacional entre els seus habitants. A més, per garantir la seguretat dels seus imperis, les potències van conquerir territoris estratègics per controlar les rutes marítimes i terrestres importants.

Els factors demogràfics

Per reduir el malestar social provocat per l'atur, molts governs animaven els fluxos migratoris cap a les colònies.

Els factors ideològics

Eren importants les ideologies racistes a Occident en el segle XIX. Els occidentals estaven convençuts que la raça blanca era superior i que això els donava dret a dominar altres pobles. Es van fundar centenars de missions a l'Àfrica, l'Àsia i Oceania. Un altre factor que va impulsar les conquestes va ser la curiositat científica. A partir de 1870, Gran Bretanya, França, els EUA i Alemanya van crear societats geogràfiques, que es van llançar a fer expedicions científiques per tot el planeta.