Lite cat
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,88 KB
Tirant lo blanc cntextualització: S.XV valencia, fcus cultural c.aragó. epidemies no afecten tnt. s.or lit cat. surgeix un nou lector:nble, burgès.
JM:fmilia nble, disputes amb personatges de l'època.vitjar tt europa.toponomia. tiran 1460, abns 38 guillm d varoic.1era prt tirant, publica quan era mrt.90. dedicada frran portu. influències: r.llul "ordre cavalleria", crnica r.muntaner"lo somni", sermons v.ferrer, j.ll.de corella, vrsos cerveri girona i march.3hum it:petrarca, dante voccacio.autors lltins:ovidi,virgili,sèneca. estrctra: cvaller i histo k li pasen. divisio psterior.485cap. 1.nglaterra. gran fama.2.maritim, sicilia illa rodes. amr felip i ricomana.3.imperi bizantí(turk) amrs prota. carmersina, plaerdemavida.4.csta tunis. dirigint tropes nrt-africnes.5.turk.allivera turks, emperadr fins k mrt. temes: nvela ttal.variett teknikes narrtives. 1.cvlleresc: versemblant.biogrfia cvalle.no fantastik.2.istorik: geografia.3.scial:vntall pers.dstamnts. cstums,mnjar,vestir. temes medievals i humanistes.4.erotisme:amr,sexe ml presnts.scnes lsbikes, fetixisme,adulteris,gnt spia,bdes srdes.5.psicilògic:profunditat psico pers(ml mdern)no prs tipo.
Curial i Gü elfa(anonim). cnservar mnuscrit XV,snse dta.1876 difndre per Mnel milà. Estructura: 3llibrs.tt gira voltant cavalle.1.curial fmilia pobre.arriba cort mrkès mntferrat. germana guelfa senamora.ofereix prteccio econ. curial armat cavaller i cmnsa batalles.dkesa austria acusada adulteri, dmostra k n.duc ofereix grmana,laquesis, guelfa sntera i es tnca en un cnvent.2.frnsa.rei orga trnejos.curial mlta fama.aparex laquesis, C embobat, ancians xivan i guelfa adw protecció econ.3. C a tunis, presoner, n té diners i dspres sclau.faraig el cmpra. akst te una filla:càmar.senamora d C pro seu pare obliga un ltre.es suicida, abns li diu on tnia sun pare tresor, alliverat nbles i rcu tresor, trna mnf .
Renaixença: mov.cultural, politic i literari que sinicia lany 1833 am la publicació dun poema: la patria, per carles aribau. te km a obj recu d la llengua i cultu. cat. reinstauració dels jks florals, promou cracio lite. i estableix tres premis crresponents a la patria, fe i amor. poesia cnservadora, cmpo. amb llnga ml arcaica, dl pasat glorios. jacint verdaguer: als 1o anys ntra al seminari, cntacte am lesglsia. es ordenat sacerdot, pero tindra mals d cap i lenvien cap a cuba. durant akst tmps escriura "latlantida", trna a terra santa, a folgueroles, despres a bcn a casa duna viuda rika i el fan fora, el tornen a readmetre. obra: d jve va escriure poemts, Tbucolic, inspira am la natura.algun damor. es presenta jok florals i es conegut. Romanticisme: sorgeix euro finals XVIII i es consolida XIX. neix angl i alem. trenka am el clasicisme anterior. gran subj. k exalta sntimn individualitt, iel paisatge. predilacció xl sntimn d la nat. autors euro: Lord byron, Goethe, V.hugo, a cat jacint v. Realisme: mov surgex a Frnça, intencio anar kntra romanticime. mstrarnos R tal i km es, n son obj a les obres lit."madame bovary" Flaubert, "guerra i pau" Tolstor, "grans esperances" dickens. jacint verdaguer: canigó, patria. modernisme: mov cultural i artistik, finals XIX, obj: modernitzacio soc. n cntra conservadonisme renaixença. europaitzacio cul cat. angel guimerà: st crux tenerife, es trasllada a cat, pares guimera kuan va nexer no casat, pers mestiços, pasat fosc, marginats. "terra baixa": argu: sebastia el cacic dl poble troba marta(14) se lendu a un moli, ntra a frma prt de la gen. li ofereix d tt tb sexe. sarruina i es vol casa am una pubilla. x clla rumons fa casar a mrta am el pijor(manelic). viu a terra alta, kuan baxa sen enriuen dell, mrta es seguiex follan laltre fins ke manelic els descrubex, M mata S, i mrta puja a terra alta. Narcís oller: valls, fmilia brgesa. era advokat. 1877 jocs florals, desidex adobtar cat x escriure. coneix zola i la seva obra nat. "la papallona", "escanya pobres" prota obses pels diners. Joan maragall: vaca cega, noi desestabilitzador, solitud(Tmoder), "oda a espanya" monoleg, no hia metrika.
JM:fmilia nble, disputes amb personatges de l'època.vitjar tt europa.toponomia. tiran 1460, abns 38 guillm d varoic.1era prt tirant, publica quan era mrt.90. dedicada frran portu. influències: r.llul "ordre cavalleria", crnica r.muntaner"lo somni", sermons v.ferrer, j.ll.de corella, vrsos cerveri girona i march.3hum it:petrarca, dante voccacio.autors lltins:ovidi,virgili,sèneca. estrctra: cvaller i histo k li pasen. divisio psterior.485cap. 1.nglaterra. gran fama.2.maritim, sicilia illa rodes. amr felip i ricomana.3.imperi bizantí(turk) amrs prota. carmersina, plaerdemavida.4.csta tunis. dirigint tropes nrt-africnes.5.turk.allivera turks, emperadr fins k mrt. temes: nvela ttal.variett teknikes narrtives. 1.cvlleresc: versemblant.biogrfia cvalle.no fantastik.2.istorik: geografia.3.scial:vntall pers.dstamnts. cstums,mnjar,vestir. temes medievals i humanistes.4.erotisme:amr,sexe ml presnts.scnes lsbikes, fetixisme,adulteris,gnt spia,bdes srdes.5.psicilògic:profunditat psico pers(ml mdern)no prs tipo.
Curial i Gü elfa(anonim). cnservar mnuscrit XV,snse dta.1876 difndre per Mnel milà. Estructura: 3llibrs.tt gira voltant cavalle.1.curial fmilia pobre.arriba cort mrkès mntferrat. germana guelfa senamora.ofereix prteccio econ. curial armat cavaller i cmnsa batalles.dkesa austria acusada adulteri, dmostra k n.duc ofereix grmana,laquesis, guelfa sntera i es tnca en un cnvent.2.frnsa.rei orga trnejos.curial mlta fama.aparex laquesis, C embobat, ancians xivan i guelfa adw protecció econ.3. C a tunis, presoner, n té diners i dspres sclau.faraig el cmpra. akst te una filla:càmar.senamora d C pro seu pare obliga un ltre.es suicida, abns li diu on tnia sun pare tresor, alliverat nbles i rcu tresor, trna mnf .
Renaixença: mov.cultural, politic i literari que sinicia lany 1833 am la publicació dun poema: la patria, per carles aribau. te km a obj recu d la llengua i cultu. cat. reinstauració dels jks florals, promou cracio lite. i estableix tres premis crresponents a la patria, fe i amor. poesia cnservadora, cmpo. amb llnga ml arcaica, dl pasat glorios. jacint verdaguer: als 1o anys ntra al seminari, cntacte am lesglsia. es ordenat sacerdot, pero tindra mals d cap i lenvien cap a cuba. durant akst tmps escriura "latlantida", trna a terra santa, a folgueroles, despres a bcn a casa duna viuda rika i el fan fora, el tornen a readmetre. obra: d jve va escriure poemts, Tbucolic, inspira am la natura.algun damor. es presenta jok florals i es conegut. Romanticisme: sorgeix euro finals XVIII i es consolida XIX. neix angl i alem. trenka am el clasicisme anterior. gran subj. k exalta sntimn individualitt, iel paisatge. predilacció xl sntimn d la nat. autors euro: Lord byron, Goethe, V.hugo, a cat jacint v. Realisme: mov surgex a Frnça, intencio anar kntra romanticime. mstrarnos R tal i km es, n son obj a les obres lit."madame bovary" Flaubert, "guerra i pau" Tolstor, "grans esperances" dickens. jacint verdaguer: canigó, patria. modernisme: mov cultural i artistik, finals XIX, obj: modernitzacio soc. n cntra conservadonisme renaixença. europaitzacio cul cat. angel guimerà: st crux tenerife, es trasllada a cat, pares guimera kuan va nexer no casat, pers mestiços, pasat fosc, marginats. "terra baixa": argu: sebastia el cacic dl poble troba marta(14) se lendu a un moli, ntra a frma prt de la gen. li ofereix d tt tb sexe. sarruina i es vol casa am una pubilla. x clla rumons fa casar a mrta am el pijor(manelic). viu a terra alta, kuan baxa sen enriuen dell, mrta es seguiex follan laltre fins ke manelic els descrubex, M mata S, i mrta puja a terra alta. Narcís oller: valls, fmilia brgesa. era advokat. 1877 jocs florals, desidex adobtar cat x escriure. coneix zola i la seva obra nat. "la papallona", "escanya pobres" prota obses pels diners. Joan maragall: vaca cega, noi desestabilitzador, solitud(Tmoder), "oda a espanya" monoleg, no hia metrika.