Literatura anys 20 i 30

Dos gran corrents: poesia postsimbolista(dominant) i poesia avantguardista. Poesia simbolista: derivat simbolisme. Com un simbolisme però radicalitzant plantejaments: 1. Practiquen “poesia pura” , poesia independent de l realitat quotidiana, vàlida x ella mateixa, sense recórrer al seu significat. 2. Es tracta de una poesia hermètica,exigent, sofisticada. Lector extreu plaer intel·lectual. 3. Llenguatge sotmès procés intel·lectual i estilístic intens i exigent, per arribar valor absolut paraula poètica. Recerca musicalitat. 4. Imatge poeta: aïllat 5. Rebuig realitat quotidiana. 6. Autors: Carles Riba i Joaquim Folguera. 

NOVEL·LA: Segle XX, greu crisi  gènere novel·lístic. Després publicació La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, de Josep Pou i Pagès, = darrera novel·la modernista, inici sequera novel·lística. Però demanda públic lector: obrir debat. –Article de Carles Riba : Una generació sense novel·la( suplir manca tradició autòctona a través traduccions clàssics. –Article Josep María de Sagarra, La por a la novel·la(existència públic desatès i proposa novel·la de consum + voluntat normalització de la lit. Catalana) Superació CRISI: a)infraestructura cultural + extensió de l’alfabetització en català contribuït a eixamplar base lectora catalana. B)professionalització de l’intel·lectual, Mancomunitat agur, escriptor ha de cercar camins reals de professionalització això l’aboca al gènere de consum ampli= novel·la. Resultat: superació de la crisi. Novel·la genère està de moda.

AUTORS PRIMERES NOVEL·LES AGRUPATS 4 APARTATS. 1. Procedeixen del Modernisme: Joan Puig i Ferreter i Víctor Català. 2. Novel·la psicològica: ambient burgès + anàlisi món interior, ex: Ulisses, de James Joyce. Protagonistes dones, han patit desenganys, reptes sexuals... Ús del monòleg interior en 1a o 3a person omniscient. RESULTAT: novel·la complexa difícil , suposa un repte intel·lectual x el lector. AUTORS: Carles Soldevila, estudià periodisme, escrivia en el diari La publicitat, secció “Fulls de dietari”. OBRA: La triologia Fanny, Eva i Valentina, fons comú: estudi de la psicologia femenina. Son personatges que reflecteixen la realitat de l’època. Fanny primera novel·la en català q es presenta com monòleg interior. Miquel Llor, autodidacta, comença producció als 30 anys, OBRA: Laura a la ciutat dels sants. Tema: difícil integració de la prota, Laura en la societat grisa d’una ciutat imaginària, Comarquinal. Mercè Rodoreda: Aloma. 3. Novel·la de crítica social: ironia, personatges plans, avantguardismes, Vida privada de Josep María de Sagarra. 4. Es fan contes(Espriu) i prosa poètica(Josep Pla, El quadern gris)

TEATRE: Anys 20, comèdia burgesa. Característiques: - gènere dramàtic de caràcter convencional i que la trama és desenrotllada i resolta amb enginy + habilitat escènica. – Personatges cultes i refinats, en ambients burgesos i solucionen els conflictes de manera educada i amable. Podem destacar a Soldevila, amb Civilitzats tanmateix.

Anys 30, teatre de crítica burgesa. Proclamació de la 2 República = significà per al teatre l’inici d’un període d’esperances. Intentà estimulars als joves autors. Joan Oliver escriptor d’extracció social burgesa, reaccionà contra la seva pròpia classe i realitzà crítica + mordaç.

Anys de la guerra, teatre revolucionari. CNT I UGT, pugnaaren x fixar les bases d’un teatre revolucionari, que mancà de solidesa teatral excepte, La fam de Joan Oliver.