Literatura Catalana al Segle XIX: Poesia i Teatre

Poesia al XIX: Renaixença i Romanticisme

La poesia que es cultivà durant la Renaixença fou de caràcter romàntic, ja que és el més apte per a la manifestació del jo: les emocions, els ideals, els somnis, les pors... Els temes més conreats per la poesia romàntica de la Renaixença catalana van ser: l'exaltació nacional, la reivindicació de la llengua catalana, el paisatge, la mitificació de la vida al camp i la poesia popular de tradició oral. Van aparèixer tres subgèneres poètics:

Subgèneres poètics de la Renaixença

• El romanç històric: L'interès dels romàntics per l'Edat Mitjana els dugué a recuperar tot de formes poètiques d'aquesta època, sobretot el romanç històric i el poema èpic.
• La cançó: La valoració de la poesia popular, que consideren la més autèntica i sincera, els duu a imitar les formes de la tradició oral.
• L'oda: És una composició de to elevat sobre assumptes importants diversos que preocupen el poeta.

Jacint Verdaguer: Poeta de la Renaixença

Amb una producció poètica d'una ambició i una qualitat extraordinàries, Verdaguer, nascut a Folgueroles (Osona) el 1845, va representar la consolidació de la Renaixença literària en el camp de la poesia. La seva personalitat i les característiques de la seva obra són plenament romàntiques, algunes d'elles són: el temperament idealista, l'atracció per la natura, la concepció romàntica de la poesia, el nacionalisme, i els sentiments de nostàlgia.

Característiques de l'obra de Verdaguer

Verdaguer va escriure dos grans poemes èpics que el van consagrar com el poeta més important de la Renaixença:

L'Atlàntida i Canigó

L'Atlàntida i Canigó, un dels poemes més importants d'aquesta literatura.

Canigó

És un poema amb una clara dimensió ideològica, ja que la descripció del paisatge i els motius històrics i llegendaris que conformen l'obra en són els suports literaris i estètics. Segueix doncs la línia del romanticisme medievalitzant.

El teatre al segle XIX

Hi ha una desaparició de la frontera entre els gèneres dramàtics. Es barregen la prosa i el vers. Hi ha rebuig de les tres unitats clàssiques (de lloc, temps i d'acció) i també una major varietat de situacions i personatges.

Característiques del teatre del XIX

Aquestes característiques defineixen el teatre de l'època.

El drama romàntic

L'amor és el tema més important. És presentat com una passió absoluta que no obeeix cap llei ni s'atura davant de res. L'heroi és el personatge protagonista, un individu misteriós enfrontat a la societat o a un poder injust contra el qual mena una lluita desigual. Viu per aconseguir alguna cosa que molt sovint no arriba.

Característiques del drama romàntic

La dramatització consisteix en l'ús d'intriga i escenes truculentes, dinamisme en l'acció, passions exaltades dels protagonistes i escenografia impactant i aparatosa.