Literatura catalana als segles XV-XVIII: context històric, lingüístic i cultural

La cultura catalana de l'últim període de l'Edat Mitjana patí un evident afebliment en comparació amb els segles anteriors. Pel que fa a la producció literària, es va viure una època de decadència (Decadència) que no afectà la cultura ni l'ús de la llengua, sinó la creació literària de la cultura. Els quatre corrents principals que la caracteritzen són el Renaixement, el Barroc, el Neoclassicisme i la Il·lustració.

Causes socioculturals de la decadència sota la Corona d'Aragó: a) crisi demogràfica (pestes, guerres); b) crisi econòmica (que comença al temps de Pere el Cerimoniós i s'agreuja amb la guerra civil); c) extinció de la casa de Barcelona i advenimient de la dinastia Trastàmara, d'origen castellà; d) Joan Carles I no residia a la Corona d'Aragó, i la noblesa es castellanitzà; e) instauració de la Inquisició a la Corona d'Aragó (jueus i banquers se n'anaren del país); f) bandolerisme (fenomen que expressa el malestar econòmic i social dels sectors de la població); g) revoltes de les Germanies (darrer esglaó d'una processió de reivindicacions socials i populars davant la gran burgesia, el neofeudalisme agrari i la tendència a l'absolutisme dels Àustries).

Situació de la llengua: llatí/llengües vulgars: en el territori on es parlava català, aquest era monolingüe; el llatí era la llengua intel·lectual i es deixà d'escriure en català. S'introduí lentament el castellà perquè els reis deixaren de viure en el principat (ja no tenien el català com a llengua pròpia) i perquè la cultura castellana cada vegada tenia més importància.

llengua antiga/llengua moderna: al principi la poesia vivia de la tradició trobadoresca i els autors imitaven els primitius poetes que escrivien en català; els escriptors trobaren en l'antiguitat la manera d'expressar-se.

llengua/dialecte: el català era llengua romànica i unitària fins que, a partir del segle XVI, començà a perdre's, sobretot per part dels valencians. L'inici del Renaixement es caracteritza per la transformació profunda en tots els ordres de la vida social, la ciència, la tècnica, l'economia, la política, la religió i la creació artística, i marca la marginació del català. L'ariet castellà, en un principi, va fer que el català fos llengua de la burgesia i de les classes populars.

L'impremta: el català semblava que havia de ser una llengua destinada a desaparèixer, ja que la major part de les obres que s'imprimien eren en llatí. La unió: les perspectives dels països catalans es resistien a assimilar els nous corrents ideològics que sorgien a l'època, un fenomen extraordinari que va trigar temps a arrelar, i els humanistes tenien moltes dificultats. Situació de la literatura: grans autors valencians no van tenir mals imitadors; els que no imitaven a ausiàs March o Roís de Corella escrivien el que demanava el públic popular (sàtira i religió). El castellà s'introduí en els escrits de caire popular per influència de la classe dirigent.

Renaixement: període històric que va acabar incidint en tots els aspectes de la vida humana (social, política i religiosa) i potencià l'eclosió de les arts i els descobriments científics i tècnics de l'edat moderna. L'home del Renaixement es caracteritza per una gran curiositat científica en tots els branques del saber (a la Corona d'Aragó no va existir, perquè era perseguit per la Inquisició). Els humanistes no van ser els culpables del col·lapse de la cultura catalana (una de les seves preocupacions principals va ser la gramàtica, i es van ocupar molt de les llengües vulgars, convençuts de la seva eficàcia). Erasme i els seus seguidors escrivien en llatí (considerada llengua d'alta cultura i casta de moda). Reforma i contrareforma: la corrupció i el luxe de la jerarquia eclesiàstica van ser criticats severament per part dels fidels. Erasme proposà el retorn a la puresa de l'Evangeli. Luter s'enfrontà amb la jerarquia eclesiàstica i inicià el moviment de la Reforma protestant, que no admetia l'autoritat del Papa. Com a resposta, l'Església catòlica dugué a terme reformes essencials (Contrareforma), defensada per la monarquia hispànica. La Inquisició va actuar contra qualsevol intent de desviar-se dels dogmes catòlics. Pere Serafí: home polifacètic (pintor, professor, aficionat a la música i a la poesia), va fracassar en el canvi de les formes poètiques a causa de la manca de decisió i de consciència i també d'autèntic geni creador. La seva poesia recull elements de la poesia trobadoresca i ausiasmarquiana i introdueix noves formes de la poesia italiana.

Barroc: corrent artístic europeu que va predominar entre la fi del segle XVI i mitjan segle XVIII, en contrast amb l'art del període renaixentista: l'ideal d'equilibri i de serenitat del Renaixement se substitueix pels ganys d'impressionar i d'enlluernar mitjançant efectes de llum, de massa i de moviment. Altres autors exploten al màxim els recursos de la retòrica i de la sintaxi. L'alegria del Renaixement i la confiança en la raó de l'home van patir un canvi radical a causa de la imposició de la mentalitat de la contrareforma i de les guerres contínues, la qual cosa va generar la sensació de viure una situació mítica que es reflecteix en la literatura pel gust pels contrastos i paradoxes. Aquests valors potenciaven els jocs d'enginy i d'agudesa. Els temes (pas del temps, fatalitat de l'atzar i revessos de la fortuna) fan que l'art presenti sentits mostrant aspectes més obscurs de la realitat. Fets que van incidir en la literatura catalana: l'afermament del poder de Castella sobre la Corona d'Aragó, que culminà en la Guerra dels Segadors i el tractat dels Pirineus (Rosselló passa a mans franceses); atacs de pirates (despoblament) i bandolers (fenomen complex, gent pobra que assaltava camins per on passava l'or americà, i caps o persones de famílies acomodades). Va ser un reflex de la crisi econòmica i social, que reflectia les lluites de classes socials entre bandós de la societat catalana, entre la noblesa i la classe baixa, entre nyerros i cadells. Va recollir el malestar del principat davant el centralisme del govern i es va convertir en una reivindicació. F.V.G: escriptor molt important del període dels segles XVI-XVIII. La seva obra comprèn tots els gèneres literaris del barroc i presenta dos aspectes: a) to greu: les composicions amb temes de la contrareforma (pas del temps, desengany, menyspreu de la glòria, la mort, l'amor); b) to burlesc: es serveix de la burla, el joc gratuït, el desvergonyiment i l'escatologia, cosa que li donà fama i li donà lloc a un corrent poètic (vallfogonisme).

Neoclassicisme: moviment estètic, producte del canvi de les formes del període del barroc i dels importants descobriments de les ruïnes de Pompeia, que fa a l'aspecte extern; aspecte ideològic, fruit d'una nova estètica unida a la nova classe que maldava per imposar-se sobre la noblesa (burgesia). Característiques: rigor en les formes i racionalisme, que acabà connectant amb la Il·lustració; el subjectivisme va fer que derivés cap al romanticisme.

Il·lustració: culminació de la lluita per aconseguir l'hegemonia dels mitjans de producció i el poder; els progressos científics, el racionalisme inicial, la millora dels comunicacions i la informació. Els descobriments científics tingueren plena confiança en el mètode científic i desenvoluparen l'esperit crític en contra del dogmatisme. Els ideals van arribar a la península amb característiques diferents (religió): no tenien cabuda les idees ateistes i anticlericals de l'Enciclopèdia.

J.R.R: un dels pocs del teatre culte en català. El seu teatre té una clara filiació neoclàssica; l'obra representada Lucrècia, escrita seguint les pautes de la tragèdia clàssica, tracta d'un fet llegendari de la història de Roma, en què aquesta dama va preferir donar-se mort davant de ser infidel.