Literatura Catalana: Anàlisi del Sonet, Barroc i Decadència (S. XVI-XVIII)

Anàlisi d'un Sonet

Cal tenir en compte dos aspectes bàsics: el primer és que es fonamenta en la contraposició, en aquest cas blanc i negre, característica típicament barroca; el segon és la intenció amorosa i eròtica, que potser no és del tot evident ara, però sí al segle XVII.

Estructura Formal del Sonet

Pel que fa a la forma, ens trobem amb un sonet que, com a tal, planteja una situació en els dos quartets i la desenvolupa en els dos tercets. Està escrit en decasíl·labs.

Presenta una rima encreuada (ABBA ABBA) en els quartets, que passa a ser CDE CDE en els tercets. Aquest canvi de rima té relació amb l'estructura, ja que provoca una divisió del poema en dues parts, tant en la forma com en el contingut.

Contingut i Tècniques Barroques

De fet, en els quartets, en tercera persona, se'ns descriu la senyora mentre es pentina. El primer quartet es limita a mostrar la dona que es pentina. El tercer vers expressa la subjectivitat del poeta perquè aquest elogia els cabells i expressa, doncs, un judici de valor.

Observem també l'adjectiu finíssima aplicat a l'atzabeja, una varietat de color negre. Això és una metàfora, així com el verb polir en el cas de pentinar. Tots aquests termes estan carregats de connotacions poètiques.

Pel que fa al segon quartet, contraposa el blanc de la mà i el coll, remarcant la distinció de la dona i el cànon de bellesa de l'època: la pal·lidesa era un signe de distinció femenina, en canvi, ser morena era signe de pobresa.

Els tercets comencen amb un «jo» prou significatiu: giren a l'entorn de les sensacions subjectives d'aquest jo poètic, espectador involuntari de l'escena. La metàfora «lo bon combat», de llarga tradició literària, al·ludeix a l'acte amorós, i les treves del final s'hi relacionen: l'espectador vol ser l'amant de la dona.

Tot aquest procés de mirar i desitjar està explicat amb procediments típicament barrocs. El desordre sintàctic, amb la finalitat de crear bellesa, és un recurs molt típic del Barroc. Finalment, pel que fa al llenguatge, observem castellanitzacions com *marfil* i *treves* (tot i la qualitat del sonet, un dels millors del seu autor) en el context català de l'etapa coneguda sovint com a Decadència.

Literatura Popular

La literatura popular presenta les següents característiques:

• Normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta, per això és més difícil de datar.
• Pel que fa al teatre, en aquests tres segles es va continuar la tradició de l'entremès medieval, anomenat sainet al Principat. Es tracta de peces dramàtiques breus, sovint complements d'una obra més llarga, que descrivien costums de l'època acompanyades de música i cançons.
• La poesia, sovint transmesa oralment i cantada, presentava una gran varietat de gèneres: nadales, corrandes, goigs, romanços. La poesia popular mantenia unes certes constants, com ara el vers d'art menor, la rima assonant i l'ús abundant de repeticions.
• La prosa: cal destacar les rondalles i les llegendes, que es transmetien oralment.

La Decadència (S. XVI-XVIII)

Panorama General

Conseqüències següents:

• Castellanització de l'aristocràcia dels antics territoris de la Corona d'Aragó.
• Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques. Això va afavorir l'oposició entre l'aristocràcia, castellanitzada, i el poble, que continuava utilitzant el català en tots els àmbits.
• Entrada de castellanismes en la literatura culta, sobretot al segle XVII.
• Pèrdua de la consciència d'unitat entre els diferents territoris de parla catalana.

Malgrat tot, cal deixar clar que en cap moment, al llarg d'aquests tres segles, les classes populars no deixaren d'utilitzar la llengua catalana, sovint l'única que coneixien. La crisi afectava el català com a llengua de prestigi i, doncs, el seu ús en la literatura culta, no en la popular.

El Renaixement

Va suposar la revaloració de la cultura clàssica grega i llatina. Aquest moviment neix a Itàlia al segle XV amb l'Humanisme, representat al segle XIV per escriptors com Dante i Petrarca.

A partir del segle XV, va guanyar importància en les arts plàstiques amb figures com Miquel Àngel, Buonarroti i Leonardo da Vinci.

Els renaixentistes promouen l'antropocentrisme.

El Barroc

Va sorgir al segle XVII. Va ser un moviment antitètic al Renaixement. El Barroc posava en manifest les tensions i contradiccions de la condició humana.

Els barrocs remarcaven temes com: la vida, la mort, el lirisme, la burla, la pintura... El Barroc va ser un moviment molt important a Espanya.

La Il·lustració

Moviment basat en la raó. És l'època del Neoclassicisme.

La Il·lustració és un moviment francès que es basa en la separació entre els poders legislatiu i judicial.

Autors Catalans de la Decadència

Renaixement: Pere Serafí

Segueix el moviment del Renaixement. Escriu sonets i segueix els clàssics grecollatins i els italians Dante i Petrarca. Va escriure en castellà per obligació (si no, no podia publicar-ho), tot i que ell també escrivia en català.

Barroc: Francesc Vicent Garcia

Conegut com el Rector de Vallfogona, va néixer a Tortosa el 1579 i va morir el 1623. Posa l'accent en l'humanisme. És un autor de sonets de gran lirisme.

Barroc: Baró de Maldà

Autor del *Calaix de Sastre*, amb seixanta volums. Escriu sobre tot allò que l'envoltava.