La literatura catalana contemporània: Mercè Rodoreda i Quim Monzó

Mercè Rodoreda: La mestria de la novel·la psicològica

Mercè Rodoreda realitza una profunda anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones en les seues obres per mitjà del monòleg interior. Ella crea l'univers de la infantesa, que simbolitza la felicitat enfront del món madur que representa el patiment. Les seues protagonistes són dones marcades per situacions adverses, el desengany, el dolor i la soledat.

Les seues novel·les estan plenes de simbolisme:

• La plaça del Diamant: Representa la maduresa i és la seua obra mestra; narra la vida personal i l'evolució psicològica de la protagonista.
• Mirall trencat: Simbolitza la vellesa i la mort.
• Aloma: Descriu el pas d'una jove adolescent a l'edat adulta a través de la relació íntima i desgraciada amb el seu marit.

En conclusió, podem afirmar que és la principal exponent de la novel·la psicològica de la postguerra.

Quim Monzó: L'art del conte literari

Quim Monzó és l'escriptor més important del conte literari actual. Els seus contes reflecteixen la nostra societat, ja que destaca els aspectes més ridículs de la vida quotidiana, com en l'obra "Uf, va dir ell". També indueix el lector a reflexionar sobre la societat consumista, la manca de valors i les manies, usant un humor provocatiu.

Els seus recursos literaris inclouen una estructura enginyosa, sense argument lineal, amb un desenvolupament humorístic i absurd. Són contes actuals que utilitzen la desmitificació com a recurs de crítica de costums, on apareixen elements absurds o fantàstics que mostren el surrealisme de la nostra vida. Els personatges, esquemàtics i anònims, es caracteritzen amb un adjectiu, i el nivell lingüístic és elevat, amb combinació de registres, metàfores i onomatopeies.

La narrativa dels anys 70 i el postmodernisme

Amb la mort de Franco, els canvis polítics i socials van fer possible la normalització de la producció literària en català. Es van aprovar lleis per establir el marc legal que va permetre l'alfabetització de la població, la millora de l'ús de la llengua i l'augment dels lectors.

Evolució i tendències

• Dècada dels 70: Aparició de nous autors com Jaume Fuster.
• Dècada dels 80: S'abandona l'experimentació i els autors busquen l'èxit comercial mitjançant obres històriques.

Les novetats de la narrativa són la vivència de la postguerra, l'exaltació de la joventut, les drogues i la llibertat sexual com a mostra de rebel·lia. Els Afterpop, nascuts en els anys 70 i 80, inclouen l'inconformisme, la narració sense finalització i el rebuig de la literatura més convencional i comercial, com es veu en l'obra d'Edgar Cantero "Dormir amb Winona Ryder". Aquesta narrativa és postmoderna, amb referències a pel·lícules, música actual i una actitud rebel.