Literatura Catalana: Edat Mitjana, Decadència i Renaixença

Primera Època: L'Edat Mitjana

Període comprès entre l'Edat Antiga i l'Edat Moderna. El seu inici se situa al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà (any 476), i el seu final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble (1453) i el descobriment d'Amèrica (1492). El nom va ser encunyat pels humanistes del Renaixement com un terme despectiu, ja que la consideraven una època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural.

Cerverí de Girona (1259-1285)

Estil:

• Autor d'obres de temàtica popular, amorosa, moresca, religiosa, narrativa i proverbis.
• Considerat el primer poeta que escriu poesia lírica en català i no en occità (que era la pràctica habitual dels trobadors).
• Els seus poemes evolucionen des de la tradició dels trobadors cap a una visió més personal de l'amor.
• Dels trobadors conserva les formes poètiques, que no són cançons sinó cants.
• Destaca per la seva originalitat formal.
• En la seva obra, ataca els rics i poderosos.
• Les seves composicions amoroses segueixen les normes tradicionals de l'amor cortès trobadoresc.
• També va escriure poemes religiosos, on va mostrar innovació.

Sobre l'autor: Cerverí de Girona (Guillem de Cervera) va ser un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i Pere el Gran. La seva obra s'inscriu dins la poesia trobadoresca.

Ausiàs March

Estil:

• Desenvolupa un estil culte, amb una expressió formal i profunda de l'amor.
• El seu estil és ric i elegant, tot i que utilitza lèxic i sintaxi d'arrel popular.
• És considerat modern per l'ús de versos decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4+6), sovint sense rima (estramps).
• Presenta un nou tractament de la figura femenina, més natural i realista, amb els seus aspectes positius i negatius.
• La seva poesia reflecteix una profunda introspecció sobre la condició humana, la mort, el pecat i la seva vida personal.
• L'amor és un tema central, però s'allunya de l'amor cortès idealitzat dels trobadors, explorant les contradiccions i el patiment amorós.

Sobre l'autor: Poeta i cavaller medieval d'origen valencià (Gandia, c. 1400 - València, 1459). Pertanyia a una família de la baixa noblesa amb tradició literària. És un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català.

Segona Època: La Decadència (segles XVI-XVIII, fins a la Renaixença al s. XIX)

Període que comprèn des de l'Edat Moderna (segle XVI) fins a l'esclat de la Renaixença catalana (segle XIX). La denominació "Decadència" és una construcció historiogràfica posterior, principalment dels autors de la Renaixença i crítics del segle XIX i XX, per referir-se a una suposada davallada de la qualitat i l'ús del català en la literatura culta. Aquest període coincideix amb la castellanització progressiva de les elits a la Corona d'Aragó, especialment després de la unió dinàstica amb Castella (casament de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella), el descobriment d'Amèrica (1492) i l'apogeu del Segle d'Or literari castellà.

Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona (1578/1579-1623)

Estil:

• Destaca pel tractament de l'erotisme i l'escatologia, temes considerats tabú a la seva època, treballats sovint de forma desimbolta i humorística, fregant de vegades allò considerat pornogràfic o obscè.
• Va escriure poesia, teatre i prosa.
• La seva poesia és artificiosa i elegant, amb un ús hàbil del llenguatge i recursos retòrics propis del Barroc.

Sobre l'autor: Nascut a Tortosa (1578 o 1579) i mort a Vallfogona de Riucorb (1623), on era rector. Poeta i eclesiàstic català, és considerat el primer gran escriptor del Barroc en llengua catalana. Va estudiar a Barcelona. Va gaudir d'una enorme fama en vida i durant els segles posteriors, fins al triomf de la Renaixença, i va ser molt imitat (fenomen conegut com a "vallfogonisme"). Tradicionalment, se l'ha acusat de ser un dels responsables de la "decadència" de les lletres catalanes, tot i que aquesta visió ha estat matisada per la crítica moderna.

Tercera Època: La Renaixença (Segle XIX)

La Renaixença és un moviment de recuperació cultural i literària que es desenvolupa a Catalunya (i altres territoris de parla catalana) durant el segle XIX. S'emmarca dins la producció literària occidental de l'Edat Contemporània, a partir de l'època de les revolucions liberals i el Romanticisme. Aquest període es caracteritza per un creixement econòmic qualitatiu i quantitatiu, i un gran procés de transformació social i de globalització incipient.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Context cultural de l'època:

• Renaixença: Moviment cultural català del segle XIX que tenia com a principal intenció restaurar el català com a llengua de cultura i literària, després de segles de diglòssia.
• Romanticisme: Moviment cultural i polític originat a Alemanya a finals del segle XVIII. Es caracteritza per ser revolucionari i trencador respecte al Neoclassicisme, ja que no prioritza la tradició clàssica, l'ordre ni la jerarquia de valors il·lustrada, sinó que exalta els sentiments, la imaginació, l'individualisme i la història i cultura populars de cada nació.

Estil de l'autor:

• La seva obra s'inscriu plenament en el Romanticisme.
• Introdueix grans canvis en la poesia catalana: valora la imaginació desbordant, la fantasia, la creació de mons utòpics o llegendaris.
• Rebutja els cànons del moviment neoclàssic anterior.
• Dona una gran importància a l'individualisme artístic i a l'expressió del geni creador.

Sobre l'autor: Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 1845 - Vallvidrera, Barcelona, 1902). Sacerdot i poeta, és considerat un dels més grans escriptors de la literatura catalana de tots els temps i la figura cabdal de la Renaixença literària. Amb la seva obra, va simbolitzar la recuperació del prestigi literari del català i la capacitat cultural del poble català. Va obtenir un gran reconeixement popular i dos premis importants en els mateixos Jocs Florals de Barcelona de 1865. Obres destacades: L’Atlàntida (poema èpic, 1876), Idil·lis i cants místics (1879), Oda a Barcelona (1883), Canigó (poema èpic, 1886).

Joan Maragall (1860-1911)

Estil:

• Pertany al Modernisme, moviment cultural i artístic que es va desenvolupar a Catalunya principalment entre finals del segle XIX i principis del segle XX.
• Característiques modernistes presents en la seva obra:
  • Un marcat afany de musicalitat i ritme en el vers.
  • Presència constant i vitalista de la natura.
  • Ús d'imatges sensorials i al·lusions als sentits.
  • Cerca d'una bellesa espontània i autèntica, vinculada a la seva teoria de la "paraula viva".

Sobre l'autor: Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911). Escriptor, poeta, periodista i traductor català, és una de les figures més reconegudes i influents del Modernisme català. La seva obra en prosa, principalment articles periodístics i assaigs, consta d'uns 450 textos. Va guanyar quatre premis als Jocs Florals i va ser proclamat Mestre en Gai Saber l'any 1904. Fou un home profundament interessat i compromès amb les qüestions religioses, socials i polítiques del seu temps. Obres poètiques destacades: els reculls Poesies (1895), Visions i cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906, on s'inclou el famós poema "La vaca cega"), i Seqüències (1911, que inclou "Cant Espiritual" i "Oda nova a Barcelona"). El text original esmenta "l’oda infinita", que podria ser una referència particular o menys coneguda.