Literatura Catalana: Popular i Culta a l'Edat Moderna
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,58 KB
Literatura popular: el poble es manté fidel a la llengua
Entenem per literatura popular la literatura del poble de transmissió oral i d’autor anònim que passa de generació en generació. Mentre que la literatura culta durant l’Edat Moderna, per diverses causes (polítiques, socials i culturals), viu el seu moment de decadència, la literatura popular viurà el seu moment de màxima vitalitat.
Si conservem aquesta literatura, que és un tresor per al poble, és gràcies a escriptors i filòlegs inspirats en el Romanticisme del segle XIX, que van recollir tota aquesta literatura popular en el llibre: El Romancer Català.
El Romancer Català i els romanços
El Romancer Català acull romanços, cançons, llegendes i rondalles:
- Romanços: Van nàixer a finals del segle XIV, quan la poesia èpica decau i es transmeten de forma oral. Quan la cançó de gesta perd interès i audiència, la gent va memoritzar fragments d’aquestes cançons; això és el que ha esdevingut els romanços.
Teatre popular: religiós i profà
El teatre popular es divideix en:
- Religiós: Se solia representar a les esglésies i es divideix en quatre cicles: hagiogràfic, marià, Nadal i Pasqua.
- Profà: Es representava a les places i carrers. La seva funció era entretenir i divertir mitjançant els sainets i entremesos.
Literatura culta: del Renaixement al Neoclassicisme
El Renaixement
Els valors estètics que propugnarà aquest nou corrent són el retorn al món clàssic: valoració dels models grecollatins, subjecció estricta a unes normes i la recerca d’ideals com l’equilibri, l’harmonia i la mesura.
El Barroc
És l’estil que domina l’art i la cultura europees durant el segle XVII. El Barroc sorgeix com a conseqüència de la crisi dels valors anteriors. L’actitud dels autors davant la situació de crisi en què es viu, tant a nivell polític com religiós, serà la contradicció.
La Il·lustració i el Neoclassicisme
La Il·lustració (des del punt de vista cultural) és un moviment originat a Anglaterra i a França a finals del segle XVII.
El Neoclassicisme (des del punt de vista estètic) proposa un retorn als principis estètics dels clàssics i fa ús del "bon gust". A casa nostra va arribar tardanament i només va arrelar a Menorca i al Rosselló.