La literatura catalana de postguerra: repressió i renaixença

Evolució històrica de la llengua (1939-1956)

1939 - 1946: L'època de màxima repressió

Període marcat per execucions, prohibicions, la dispersió a causa de l'exili i la desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua.

1946 - 1956: L'alleujament i la recuperació

Amb el final de la Segona Guerra Mundial, la repressió franquista s'alleuja. Molt lentament, la llengua retorna al seu ús literari:

• Es representen algunes obres de teatre.
• Es creen editorials (Barcino, Moll, Edicions 62).
• Sorgeixen premis literaris (Víctor Català, Prudenci Bertrana, Josep Pla).
• Creix l'activitat filològica, que possibilita l'aprenentatge —sovint clandestí— de la llengua i l'augment de lectors.

La narrativa de postguerra

La narrativa sobre el tema de l'exili és diversa i va des de la narrativa testimonial fins al realisme màgic, passant per la novel·la psicològica.

Novel·la fantàstica i d'evasió

Representada per Manuel de Pedrolo, es caracteritza per la fugida de la realitat. L'ús de temps i llocs imprecisos, la ironia, la fantasia i la barreja de personatges històrics i inventats defineixen el seu realisme màgic. Aquesta imprecisió permetia evitar la censura i denunciar les injustícies.

Novel·la psicològica

Aquest corrent se centra a explicar com els fets són viscuts pels protagonistes, com els condicionen i com els afecten psicològicament. Hi predomina el subjectivisme i la introspecció en el món interior dels personatges, utilitzant el discurs directe i el monòleg interior. Els grans autors d'aquest corrent són Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Autodidacta, va escriure contes i va col·laborar en diaris i revistes. L'any 1938 rebé el premi Crexells per Aloma. La seva obra destaca pel profund tractament psicològic dels personatges, la introspecció, una temàtica bàsicament femenina, les relacions amoroses frustrades i un estil narratiu poètic ple de simbolisme (les flors, els arbres, el jardí, els colors, els coloms, el mirall...).

Etapa de joventut (1932-1936)

Per a l'autora, escriure era una escapatòria a la seva infelicitat matrimonial. En aquesta etapa destaca Aloma, una història inspirada en fets autobiogràfics que ja conté els elements clau de la seva obra: introspecció, protagonistes femenines, relacions amoroses frustrades, univers simbòlic i expressió poètica.