Literatura Catalana: Segles XVI-XVIII i la Decadència

Els estudiosos de la història i la cultura catalanes unifiquen les característiques del Renaixement fins a la Il·lustració, etapa que rebrà el nom de Decadència. Aquest període combina diversos factors negatius: l’afebliment de la personalitat política, una davallada en la qualitat de les obres produïdes, etc. El terme Decadència pretén descriure aquesta etapa de la cultura catalana i va ser creat pels intel·lectuals que van iniciar la recuperació cultural i sociolingüística de la literatura catalana: la Renaixença. Per això, la Decadència i la Renaixença són conceptes oposats però també complementaris.

Factors Històrics i Repressió Cultural

Els factors històrics que defineixen aquest període són la castellanització de la cort i la política uniformitzadora i centralista. La dinastia dels Borbons marca el moment de la repressió cultural i lingüística a Catalunya, que com a conseqüència, va veure anul·lades les seves institucions i suprimit el català com a llengua oficial.

Autors Destacats en Defensa del Català

• Cristòfor Despuig va escriure una obra defensant la llengua catalana i denunciant els prejudicis lingüístics: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
• Baldiri Reixac publicà Instruccions per l’ensenyança de minyons, on defensava la conveniència d’aprendre el català com a primera llengua i el castellà per als àmbits formals.
• Josep P. Ballot va escriure Gramàtica i apologia de la llengua catalana, en la qual exaltava la llengua catalana.

Poesia: Cançoner i Romancer

El Cançoner

• Els goigs: Són composicions de tipus religiós acompanyades per una melodia en les quals es fa una lloança de Jesucrist, la Verge Maria i els Sants. Es difongueren per escrit.
• Les nadales: Són composicions pròpies del temps de Nadal. Són cançons que descriuen episodis i imatges relacionats amb el naixement de Jesús i aspectes característics de la celebració d’aquestes festes. Difusió oral.
• Les cançons de bandolers i lladres de camí ral: Poemes narratius d’un episodi històric concret: el desenvolupament del bandolerisme.
• Les corrandes i cançons de pandero: Les cançons de pandero són composicions cantades per recaptar diners, i les corrandes eren cançons curtes de temes diversos: d’amor, d’enyorança, de ronda, de bressol, de feina...

El Romancer

• Els romanços: Provenen dels antics cantars de gesta.

El Teatre

El teatre és una forma literària que recull fets reals o imaginaris de l’experiència humana i els representa en un espai físic concret davant un públic.

El Teatre Culte

• La tragèdia: Presenta personatges enfrontats a situacions greus de final catastròfic. L’heroi de la tragèdia s'enfronta al destí fatal, que empeny el protagonista a la catàstrofe. Esquema: equilibri-problema-equilibri amb mort del protagonista. S’hi empra el vers.
• El drama: Té un final tràgic, amb un heroi sotmès a un conflicte d’abast i dimensió humanes que no podrà resoldre i per això, tindrà un final catastròfic. El desenllaç és imprevist.
• La comèdia: Esquema: equilibri-conflicte-retorn a l’equilibri. El restabliment de l’ordre es fa mitjançant l’enginy o per atzar. Té un final feliç. Els temes són quotidians i la seva intenció és crítica o moralitzadora. Llenguatge col·loquial.

El Teatre Popular

• El teatre religiós: En un principi es feien dins les esglésies i en llatí, però a poc a poc es començaren a representar fora dels temples i en llengua vulgar. A més, abandonaren la temàtica religiosa. Les representacions pretenien instruir el poble.
• El teatre profà:
  • L’entremès és una peça teatral en llenguatge planer, destinada a un públic pagès i menestral. Representaven una comèdia per animar els espectacles.
  • El sainet és una peça teatral d’un sol acte que retrata irònicament la societat.
  • La farsa és una composició breu de caràcter còmic. El seu contingut és esquemàtic i aprofita situacions i personatges quotidians.

La Prosa

• Les rondalles: Són narracions populars i tradicionals destinades especialment als nens.
• Les llegendes: Són narracions orals o escrites que recullen un fet històric real, però que al llarg dels anys ha estat reinterpretat amb la incorporació d’elements imaginaris.