Literatura Medieval: Llull, Ferrer i Martorell

Dues formes noves de contar històries:

• Roman: Temàtica cavalleresca (d'on sorgirà després la novel·la).
• Fabliaux: Narracions breus de to popular i humorístic.

Ramon Llull

Ramon Llull, l'escriptor més important de prosa narrativa i filosòfica de l'Edat Mitjana. Neix a Mallorca el 1232 i mor al nord d'Àfrica el 1315. Va ser el primer escriptor europeu a usar una llengua derivada del llatí per escriure ciència. Gran part de la seva vida la desenvolupa sent missioner de Déu. Va recórrer les corts més importants del nord d'Àfrica i Europa a l'època, per això li deien 'Filòsof Viatger'. El seu objectiu era difondre el missatge de reforma cristiana de transformació de la societat de finals del segle XIII. Va escriure literatura, ciència, filosofia i pedagogia en quatre llengües per a transmetre el seu missatge de renovació a tothom. Ell va crear les paraules, ja que sabia moltes llengües; era un erudit per saber moltes coses. Destaquen obres com Fèlix o el llibre de meravelles.

Fèlix o el llibre de meravelles

Tracta de la preocupació d'un bon cristià que escriu un llibre sobre Déu per a transmetre el missatge cristià. Fèlix recorre el món observant i aprenent del que troba. L'obra està formada per set llibres; l'últim es diu 'Llibre de les bèsties'. És una espècie de faula per a fer reflexionar els humans sobre ells mateixos a partir del comportament dels animals. En aquesta faula, el lleó és el rei mentre que la rabosa intenta amb tots els mitjans que el lleó cometi tota mena d'abusos i així poder furtar-li el poder. Però els animals lleials, l'elefant i el porc senglar, no ho permetran, i el rei castigarà exemplarment la traïdora rabosa.

Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer, de València (1350-1419). Va ser un religiós, frare dominic. Va intervenir en esdeveniments importants de la nostra història i va influir en la societat de l'època amb les predicacions. Va predicar el missatge cristià per la Corona d'Aragó. Com que la majoria de la gent era analfabeta, la predicació era de doble fil: educava i transmetia esperança i valors cristians; i també, per atemorir i controlar la gent amb l'amenaça de condemnar-les a l'infern. Deia que la gent vivia en 'desenfrenament' i que els valors s'havien perdut. Introduïa narracions de la vida quotidiana i les representava com si fos una obra teatral, utilitzant recursos lingüístics i gestuals per a impressionar els oients. Sempre repetia la mateixa estructura en les frases en els seus monòlegs. Simulava veus dels interlocutors, onomatopeies, interrogacions retòriques, allargament de les síl·labes tòniques, canvis d'entonació per a representar millor els personatges i exclamacions. Totes les obres eren orals, ja que la gent era analfabeta, i eren transcrites per escrivents que l'acompanyaven. El conjunt s'anomenava 'Sermons de Quaresma'.

Joanot Martorell

Joanot Martorell (Neix 1405-1411, mor 1465). Un cavaller valencià, va escriure la novel·la de cavalleries 'Tirant lo Blanch'. Joanot Martorell pensa en Roger de Flor per a fer el personatge del Tirant.

Tirant lo Blanch

El Tirant no es tracta del típic superheroi amb poders, es tracta d'un humà amb qualificacions humanes com els sentiments. En un viatge pel Mediterrani, un cavaller allibera del poder dels turcs Constantinoble. Aquesta ciutat era molt important per als cristians i havia passat a mans musulmanes. Doncs, l'emperador de Constantinoble li va demanar ajuda a Tirant per a reconquistar la ciutat i Tirant ho fa possible. Allí s'enamora de la princesa Carmesina i després de lluitar contra els moros i cristianitzar regnes musulmans, torna amb la seva estimada i es casa amb ella.