Literatura medieval: poesia trobadoresca, Ramon Llull i sintaxi

Literatura medieval i poesia trobadoresca

Lit. med. — llatí culte — poesia trobadoresca — narrativa didàctica — narrativa històrica — poesia s. XV — novel·la cavalleresca.

Poesia trobadoresca

Poesia trobador. Occitània. Escrita en provençal. Trobador: poeta que escrivia. Joglars: la cantaven.

• Cançó: dama idealitzada i lloada.
• Sirventès: atacs d'un trobador a un enemic.
• Plany: tristesa per la mort d'una persona important.
• Pastorel·la: trobada entre cavaller i pastora.
• Alba: tristesa del poeta; deixa la dama a l'alba.
• Tençó: diàleg entre dos trobadors.

Ramon Llull

Ramon Llull: creador català i literari. 1232–1315. Primer a Europa a utilitzar la llengua romànica per parlar de filosofia, ciència, religió, etc.

Als 30 anys: canvia de vida; es dedica a la transmissió de la paraula de Déu i a la conversió dels infidels.

Va escriure prop de 250 llibres en català, llatí i àrab.

Teocentrisme.

Obres destacades:

• Llibre d'Evast e Aloma i Blanquerna: gènere religiós; novel·la.
• Llibre de les bèsties: obra social; faula.

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó: 1137

Cròniques medievals

• Immediatesa: fets contemporanis o anteriors.
• Detallisme: forma pròxima amb molts detalls i experiències personals narrades.
• Monarquisme: protagonista el monarca o tota una dinastia.
• Heroisme: to èpic; pretén fomentar l'esperit patriòtic.
• Versemblança: el diàleg dona més credibilitat.
• Subjectivisme: als fets explicats de forma objectiva s'hi afegeixen episodis imaginatius i llegendaris.
• Uniformisme lingüístic: gran valor lingüístic.

Grans cròniques

Llibre dels fets (Jaume I), Llibre del rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner, Crònica de Pere el Cerimoniós.

Sintaxi bàsica

El SN (subjecte): pronom personal, adjectiu substantivat, infinitiu substantivat.

CN (complement del nom): sintagma adjectival, sintagma preposicional, sintagma nominal en aposició, proposició subordinada adjectiva.

Verbs predicatius

• Transitius: exigeixen un complement directe (CD).
• Intransitius: no admeten complement directe.
• Reflexius: expressen una acció que el subjecte realitza i alhora rep.
• Recíprocs: denoten una acció donada i rebuda alhora per cadascun dels qui la realitzen.
• Pronominals: denoten una activitat interna del subjecte.

Homòfons i homògrafs

Homòfons: s'escriuen diferent i es pronuncien igual.

Homògrafs: s'escriuen igual i es pronuncien diferent.

Abreviatures i símbols

• Abreviatures
• Sigles
• Acrònims: lletres o síl·labes pronunciables com un mot.
• Símbols: internacionalment, representació d'un mot.

Argumentació

Argumentació: convèncer sobre una o diverses idees.

• Plantejament: exposa la tesi.
• Desenvolupament: conté arguments que defensen o rebutgen la tesi.
• Conclusió: expressa el motiu o motius més importants de l'argumentació per reafirmar la tesi.

Recursos lingüístics

• Connectors d'ordre: assenyalen les parts del text.
• Enllaços: indiquen causa (perquè), conseqüència (per això), oposició (en canvi).
• Verbs: expressen una idea d'opinió.