Literatura Russa i Naturalisme: Dostoievski, Tolstoi i Zola
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,19 KB
Fiódor Dostoievski
Apunts de la casa morta és on va explicar la seva experiència siberiana i la convivència entre presos, guardians i vilatans. Apunts del subsòl és un compendi de les seves preocupacions més característiques. Els trets bàsics de la literatura de Dostoievski són:
- L'anàlisi psicològica.
- L'exaltació psíquica fins al paroxisme.
- La constatació que l'ésser humà és ambivalent i que pot passar de la bondat suprema a l'abjecció.
- La propensió a l'exageració i un realisme en negre.
Lev Tolstoi
Als primers llibres de Tolstoi, ja hi trobem els trets característics que s'aniran repetint en la resta de la seva obra, com ara la descripció exacta de la realitat, l'objectivitat i l'anàlisi psicològica. Anna Karènina és una novel·la on Tolstoi va voler reflectir la inquietud i la inseguretat interiors, es plantejà qüestions morals importants, reflexionà sobre els problemes candents de la seva època i accentuà la seva tendència moralista.
Naturalisme
L'escola literària naturalista sorgeix a França pels volts del 1870 per l'influx del positivisme i l'entusiasme pels estudis científics. Zola afirma que el realisme és observador perquè es limita a descriure la superfície dels fets sense voler penetrar-hi, mentre que el naturalisme és experimentador perquè vol descriure impassiblement les lleis internes que regulen la realitat exterior i vol adoptar els mètodes de l'experimentació científica.
L'escriptor s'ha de limitar a col·locar personatges i col·lectivitats en situacions hipotètiques, anotar-ne les reaccions i exposar-ne els resultats sense atrevir-se a treure'n conclusions. Segons Zola, la novel·la ha de tenir les característiques següents:
- Objectivitat
- Determinisme
- Mètode experimental
- Estil descriptiu
- Retrat realista
- Impersonalitat del narrador
- Llengua adequada als personatges i a l'ambient de l'època
Émile Zola
Va defensar sempre els obrers explotats i aspirava a una societat sense classes i més justa. Se'l considera un dels primers escriptors compromesos.