Llatí i Història: Empúries, Ovidi, Virgili i Mites Clàssics

Gramàtica llatina: declinacions i conjugacions

N = S → Qui? AC = CD → Què? A qui? G = CN → De qui/què? D = CI → Per a qui? ABL = CC

1 -a, -a, -am, -ae, -ae, -a -ae, -ae, -as, -arum, -is, -is

2 -us/-er, -e/-er, -um, -i, -o, -o -i, -i, -os, -orum, -is, -is

2N -um, -um, -um, -i, -o, -o -a, -a, -a, -orum, -is, -is

3 -, -, -em, -is, -i, -e -es, -es, -es, -um/-ium, -ibus, -ibus

3N plur. -a/-ia, -a/-ia, -a/-ia, -um/-ium, -ibus, -ibus

Conjugacions i temps verbals

Present -T = sing. -NT = plur.
Imperfet -BAT = sing. -BANT = plur.
Perfet -VIT / -UIT = sing. -VERUNT / -ERUNT = plur.

Futur -BIT = sing. -BUNT = plur.

Pretèrit perfet -IT = sing. -ERUNT / -ERE = plur.

Futur perfet -ERIT = sing. -ERINT = plur.

Plusquamperfet -ERAT = sing. -ERANT = plur.

Vocabulari i paraules clau

sed = però · quod = perquè / que · numquam = mai · subito = de sobte · postea = després

ager = camp → agricola, agroalimentari

alter = altre → alterar, alteració

ago, agree, ego, acute → acta, acte

Ovidi

Ovidi va ser un poeta romà nascut a Sulmona. Va viure durant el govern d’August i va morir a l’exili, a Tomis, a la costa del mar Negre. Va escriure poesia amorosa, didàctica i mitològica.

Obres principals

Amores: poemes elegíacs sobre l’amor, els enamoraments i les relacions amoroses.

Ars amatoria: poema didàctic que dona consells sobre com seduir, enamorar i mantenir una relació.

Remedia amoris: explica com superar un amor no correspost o oblidar una persona.

Heroides: cartes fictícies escrites per heroïnes mitològiques als seus amants, com Penèlope a Ulisses.

Fasti: obra que explica les festes, els rituals i les tradicions del calendari romà. Va quedar inacabada.

Tristia: poemes escrits durant l’exili, en què expressa la tristesa d’estar lluny de Roma.

Epistulae ex Ponto: cartes poètiques des de l’exili en què demana que l’ajudin a tornar a Roma.

Història d’Empúries

Empúries · Els indigets habitaven l’Empordà i vivien de l’agricultura i la ramaderia.

Grecs

Grecs: cap al 600 aC, grecs de Focea van fundar Empòrion per comerciar. Palaiàpolis: ciutat antiga. Neàpolis: ciutat nova.

Edificis importants: àgora (vida pública), stoa (comerç) i Asclepieion (santuari de la medicina).

Romans

Romans: 218 aC · desembarcament romà durant la Segona Guerra Púnica. 195 aC: s’hi instal·la un campament militar.

Al segle I aC es desenvolupa la ciutat romana i s’unifica amb la grega.

Edificis

Edificis:

• Fòrum: centre polític, comercial i administratiu.
• Capitoli: dedicat probablement a Júpiter, Juno i Minerva.
• Basílica: justícia i activitats públiques.
• Cúria: reunions polítiques.
• Termes: banys i higiene.
• Amfiteatre: espectacles i gladiadors.

Decadència

Decadència: comença al segle I dC. Causes: port ple de sediments i canvis comercials. Tàrraco i Bàrcino guanyen importància. Al segle III dC s’abandona la ciutat romana i la població es concentra a Sant Martí d’Empúries.

Virgili

Virgili escriu narracions en vers sobre herois, guerres i viatges. Hi intervenen els déus i explica l’origen d’un poble.

• Va néixer el 70 aC i va morir el 19 aC.
• Va ser un poeta protegit per Mecenes i relacionat amb August.

Obres

Obres:

• Bucòliques: 10 poemes de pastors, amor i natura ideal.
• Geòrgiques: poema didàctic sobre agricultura i ramaderia.
• Eneida: poema èpic de 12 llibres sobre Eneas, heroi troià que arriba al Laci. Explica els orígens de Roma i glorifica Roma i August.

Comparacions: els viatges recorden l’Odissea; les guerres, la Ilíada.

Mites clàssics

Deucalió i Pirra

Júpiter provoca un diluvi que destrueix la humanitat.

Deucalió i Pirra són els únics supervivents perquè són justos i respecten els déus.

Consulten Temis, que els ordena llançar els ossos de la seva mare darrere seu.

Entenen que la seva mare és la Terra i que els ossos són les pedres.

Les pedres es transformen en humans i així es repobla el món.

Metamorfosi de Dafne

Apol·lo s’enamora de Dafne per una fletxa d’or de Cupido.

Dafne rep una fletxa de plom que la fa rebutjar l’amor.

Apol·lo la persegueix i ella demana ajuda al seu pare, el riu Peneu.

Dafne es transforma en llorer per escapar d’Apol·lo.

Apol·lo consagra el llorer com a símbol de victòria i honor.

Faetont

Faetont, fill del Sol (Febo/Apol·lo) i de Clímene, vol demostrar el seu origen.

Demana al seu pare conduir el carro del Sol durant un dia.

Perd el control dels cavalls i provoca incendis i destrucció a la Terra.

Júpiter el mata amb un llamp per salvar el món.

Les seves germanes es transformen en arbres i les seves llàgrimes es converteixen en ambre.