La llegenda de Niulang i Zhinü i la diada de Sant Jordi

Fa molt i molt de temps, al cel vivia una fada molt amable i bonica anomenada Zhinü, la Teixidora del Cel. Cada dia teixia núvols de colors i llums d’estrelles que feien el cel brillant i ple de vida.

A la terra vivia un jove pastor treballador i honest anomenat Niulang. Vivia una vida senzilla amb el seu bou, però tenia un cor molt bondadós.

L'encontre i l'amor

Un dia, Zhinü i altres fades van baixar a la terra per banyar-se en un llac. Allí, Niulang i Zhinü es van conèixer. A poc a poc van començar a parlar, a entendre’s i, finalment, es van enamorar profundament. Es van casar i van viure junts a la terra, on van tenir dos fills i una vida plena d’amor i tranquil·litat.

La separació celestial

Però quan l’Emperadriu del Cel va descobrir que Zhinü s’havia casat amb un mortal, es va enfadar molt. Va baixar a la terra i es va endur Zhinü de tornada al cel.

Niulang, desesperat, va voler seguir-la amb els seus fills. Amb l’ajuda del seu bou màgic, va pujar fins al cel. Just quan estaven a punt de retrobar-se, l’Emperadriu va traçar una línia al cel amb la seva agulla d’or. Aquella línia es va convertir en la Via Làctia, separant-los per sempre.

El pont de les garses

El seu amor era tan fort que va commoure el cel. Per això, cada any, el setè dia del setè mes lunar, milers de garses volen cap al cel i formen un pont amb les seves ales sobre la Via Làctia. Aquell dia, Niulang i Zhinü es poden tornar a trobar, però només una vegada a l’any.

Connexió amb la diada de Sant Jordi

Amb el temps, aquesta història d’amor va viatjar molt lluny, fins arribar a Catalunya. Allà, la gent també celebra una festa especial dedicada a l’amor i a les històries: la diada de Sant Jordi.

En aquest dia, les persones regalen:

• Roses
• Llibres

Alguns diuen que és com el pont de garses: una manera de recordar que l’amor pot superar qualsevol distància. Així, mentre Niulang i Zhinü es retroben al cel una vegada a l’any, a la terra la gent celebra Sant Jordi regalant roses i llibres, mantenint viu el record que les històries i l’amor poden unir els cors, encara que estiguin molt lluny.