La llegenda de Ròmul i Rem i la monarquia romana

Numitor, rei d'Alba Longa, va ser derrocat pel seu germà Amuli. Va matar la filla de Numitor i va obligar a l'única filla Rea Sílvia a fer-se vestal per tal que el vot de castedat imposat pel seu sacerdoci li impedís tenir fills que disputessin el tron al nou rei. Rea Sílvia es queda embarassada del déu Mart i dóna a llum bessons, Ròmul i Rem. Amuli, empresona la noia i ordena llançar els dos infants al riu Tíber. Però l'atzar o el destí salven la vida dels nens perquè el riu es desborda i els esbirros del rei han d'abandonar el cistell que els conté en l'aigua més calmada d'un toll. Així, el cistell resta a la vora de la riba, on els troba una lloba. L'animal els salva i els alleta fins que un pastor anomenat Fàustul els troba i els porta a casa seva, on ell i la seva esposa Larència els criaran com si fossin fills seus. Fàustul sospitava que fossin reials. Uns lladres que s'havien barallat amb Rem l'acusen injustament davant el rei Amuli d'haver malmès els camps de Numitor i finalment el porten cap a ell pq el castigui. Però quan el coneix, s'assabenta de l'edat que té i de l'existència del seu germà bessó, lliga caps i acaba per endevinar que es tracta del seu nét, i encara més quan per la seva banda Fàustul explica a Ròmul les circumstàncies en les quals els havia trobat i les sospites que tenia des de feia temps. Aleshores s'ordeix una conxorxa en dos fronts per acabar amb Amuli: Ròmul ataca el palau reial amb els seus companys pastors, mentre que Rem ho fa des de casa de Numitor. D'aquesta manera aconsegueixen matar Amuli i restituir el reialme a Numitor.

Segons la tradició hi va haver set reis, dos de llatins, dos de sabins i tres d'origen etrusc. El primer, Ròmul, és un personatge mític, l'heroi epònim de la ciutat. En canvi entre els altres podria haver-hi personatges en part històrics, en part llegendaris. Però és possible que en fossin més i que l'inici de la monarquia fos a la segona meitat del segle VII a.C., en comptes del segle VIII. La monarquia romana no era hereditària sinó electiva: el rei devia ser escollit pels patricis, amb una certa participació del poble i del rei anterior, però no devia pertànyer als rengles patricis sinó que de vegades era fins i tot un estranger. De tota manera sembla que els últims reis van ser tirans i usurpadors que havien pres el poder per la força i que s'hi mantenien gràcies al suport popular enfront de l'aristocràcia. Aquest hauria estat el cas de Servi Tul·li i de Tarquini el Superb. Així el derrocament de la monarquia es podria interpretar com una reacció dels patricis per fer-se amb el poder. En efecte, la tradició narra que el darrer rei etrusc, Tarquini el Superb, va ser expulsat el 509 a. C. de Roma per una revolta provocada per la violació d'una noble romana anomenada Lucrècia per part del seu fill Tarquini el Jove. Després de la monarquia etrusca a Roma es va instaurar una república dominada per les famílies patrícies.