Llengua i literatura: propietats textuals, funcions del llenguatge i variació lingüística

Les paraules patrimonials o populars

mots d’origen llatí que han previscut a través dels segles, modificats per l’accio dele temps i pels contactes amb altres llengues. Matrem- mare, filium-fill

Els cultismes

paraules preses del llati que no han evolucionat tants canvis formals com les patrimonials. Del llati Oculum-ull i el cultisme-oculista.

Dos tipus de llatinismes:

• manlleu: exemple- pódium-pòdiums.

*estrangerismes:exemple-mot insula-en plural insulae. (s’escriuen en cursiva)

Propietats textuals

L’adecuació: es la propietat que s’encarrega que el text s’adapte correctament al context.

• factors de la situació comunicativa: camp-tema  d’especialitazció del missatge.

• *mode: canal(oral o escrit) preparació el text(planificat o espontani.

• *to: relacio que mantenen els interlocutors entre ells(formal o informal)

• L’ambit d’us: culte-academic i literari. Estándard-administratiu, periodistic i publicitari. Coloquial i vulgar-privat

Coherencia: propietat referida a la selecció i organització de la información( tema i estructura).

Cohesio: propietat que permet relacionar les diverses propietats que componen el text (oracions i paragrafs).

Funcions del llenguatge

• Referencial: informació.

• expressiva: sentiments.

• Conativa: ordres.

• Fática: comunicació

• Poetica: estética.

• Metalinguistica: llengua

Silabes, accentuacio i dieresi

Tipus de variació lingüística

• -varietats diafasiques: formalitat.

• -varietats diatopiques: responen a la procedencia geográfica del parlant.

• -varietats diastrátiques: s’adapten a algo, si parles amb un angles, t’adaptes a la seua llengua.

• -varietats diacroniques: s’expliquen amb l’evolució de la llengua al llarg del temps.

Context europeu: fue un temps de canvis econimics politics cientifics i filosofics.

La revolucio francesa de 1789 va defensar la llibertat , igualtat i fraternitat i el procés d’insdrusalització europea, conegut com revolucio industrial. Les idees liberals burgeses augmentaren les llibertats i els drets dels ciutadans. La burguesía substituix a la noblesa com a clase social, la societat feudal es transformava en una nova societat de clases.

Romanticisme: for un moviment artistic i cultural, nascut  alemanta i la gran bretanya, que s’stengue arreu d’europa a la fi del segle xvIII i durant la primera meitat del segle xIx. Els romantics creien en la bonda natural de les persones i defensaven la llibertat.

Costumisme: s’interpreta com una afirmació de les tradicions, que introduia la industralitzacio en els costums socials. Diferencies entre el costumisme rural, vinculat a la vida i les tradicions del camp, mes conservador i el costumisme urbá mes critic i liberal. Realitat contemporánea.

Realisme: es desenvolupa desde mirjan del segle xIx, critica enfront de l’idealisme i del subjectisme dels romantics, que volia reflectar la realitat amb la objectivitat, bondat, maldat i bellesa com la lletjor.

Naturalisme: es u n corrent literari que sorgí a franca com a evoluacio del realisme, influit per l’esperit cientific i positivista. El comportament hum´´a estaba determinat per les lleis basades en la condició social i en l’herencia biológica dels individus.