Lletra de canvi: definició, parts i figures implicades

Lletra de canvi: definició i parts

Lletra de canvi: un dels mitjans de pagament ajornat està representat per la lletra de canvi, i cal buscar els seus orígens en l’edat mitjana, on es feia servir com a instrument dels contractes de canvi. Actualment ja no té la importància que va tenir en el seu dia, atès el desenvolupament d’altres instruments que acompleixen la mateixa funció.

La podem definir com un document expedit per una persona física o jurídica, anomenada lliurador, la qual ordena a una altra persona, el lliurat, que, en la data que s’hi indica, pagui una determinada quantitat de diners a una persona designada, anomenada tenidor.

Figures implicades

Lliurador. És la persona que crea la lletra i que dóna l’ordre de pagament al deutor o lliurat.

Lliurat. És la persona que s’ha de fer càrrec del pagament de la lletra quan arribi el termini expressat.

Acceptant. És el lliurat que assumeix la seva obligació canviària mitjançant la seva signatura.

Tenidor. És la persona o entitat a qui el lliurador transmet la lletra perquè es faci càrrec del seu cobrament quan arribi el termini. Normalment és un banc o una caixa.

És freqüent trobar-hi una altra figura:

Avalista. És la persona que respon pel lliurat; és a dir, garanteix que l’import de la lletra es farà efectiu en la data de venciment, ja que, en cas contrari, ell se’n fa responsable.

Endós i aval

Endossant. És el tenidor de la lletra i la transmet a una altra persona.

Endossatari. És aquell a favor del qual s'endosa la lletra i, per tant, a qui s'ha d'efectuar el pagament.

Avalador. És la persona que garanteix el pagament de la lletra.

Transmissió i estructura formal

Les lletres, com els xecs, es poden transmetre per endós, amb la qual cosa la propietat del document es transmet a un nou tenidor. Consta de dues parts: anvers i revers.

Detalls que es consignen a l’anvers

1. Lloc de lliurament: localitat o població.
2. Import en xifres.
3. Data de lliurament: data en què s’emet el document.
4. Venciment: data en què s’ha de fer el pagament de la lletra.
5. Nom del tenidor: nom de la persona que fa d’intermediària en el pagament de la lletra; acostuma a ser una entitat bancària.
6. Import de la lletra en lletres.
7. Lloc de pagament.
8. Dades d’identificació bancària del lliurador.
9. Clàusules.
10. Nom i domicili del lliurat (qui l’ha de pagar).
11. Signatura, nom i domicili del lliurador (qui l’ha de cobrar).
12. Acceptació: espai destinat a consignar la signatura del lliurat conforme es fa càrrec del pagament.

Nota: S'ha corregit l'ortografia i la puntuació per millorar la claredat, mantenint tot el contingut original i les figures descrites. Aquesta estructura facilita la comprensió de la lletra de canvi i la seva transmissió per endós, així com les responsabilitats de cada intervinent.