La Llibertat guiant el poble: simbolisme i significat polític

La composició, remet a la de "el rai de la Medusa" de Géricault però invertida. Delacroix inverteix l’orientació de les figures que en aquest cas, avancen cap l’espectador, a diferencia de "el rai" on s’allunyen. Les figures avancen cap l’espectador amb gestos dinàmics i exaltats, com reclamant la seva participació en els esdeveniments. En les dues pintures les figures s'emmarquen en una piràmide ascensional que confereix un major dinamisme a la composició.

El paral·lelisme compositiu entre ambdues obres també s’evidencia en la manera com es configura la base de la composició: Una base inestable, que a l’obra de Géricault són les ones del mar, i a la de Delacroix, la formen les restes de la barricada i els cossos abatuts.

L’obra presenta una composició superficial en que la profunditat i representació de l’espai s’aconsegueix mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria i també per la superposició de diferent plans.

• Primer pla: els cossos dels difunts
• Segon pla: la Llibertat, el burgès, el moribund i el jove estudiant
• Tercer pla: la població lluitant
• Al fons, en darrer pla: la ciutat enmig de la boirina i el fum

Entre aquests plans és evident que hi ha una relació seqüencial ascendent.

EL RITME: Composició molt dinàmica. Un dels trets més significatius d’aquesta obra és el dinamisme accentuat que presenta. Línies i pinzellades de color ondulades. Personatges fent gestos d'arengar, mostren passió i ens volen transmetre els seus sentiments, volen que participem. És difícil trobar una figura recta: cabells i robes ondulats. Els braços i cames també apareixen corbats o doblegats. Per últim, cal remarcar com el contrast entre els cossos caiguts i la vitalitat dels combatents, també accentua i intensifica el dinamisme de l’obra.

Els forts contrastos lumínics, el contrast entre zones molt il·luminades i d’altres que queden en a penombra (clarobscurs) també són un element que accentuen el dinamisme d’aquesta pintura. La llum, és doncs, també un element, que contribueix a incrementar el dinamisme de l’obra.

EL TEMPS: Un moment instantani referencial i voluntat d'eternitat. L'artista plasma un moment instantani referencial de caràcter històric. Però, també presenta una voluntat d'eternitat al mostrar-nos la figura al·legòrica de Llibertat, la qual és eterna. I també, perquè aquesta pintura és un símbol, una icona, de la lluita dels pobles per la llibertat (caràcter intemporal).

La Llibertat guiant el poble és un llenç monumental, que mostra una de les barricades aixecades a París durant les anomenades “Les Tres Jornades Glorioses” (27, 28 i 29 de juliol de 1830). Tema històric unes jornades que provocaren la caiguda del darrer monarca absolutista francès, donant pas a la instauració de la monarquia liberal de Lluís Felip d’Orleans. Per plasmar aquests fets, Delacroix combina el realisme i l'al·legoria.

El més important d’aquest quadre és el seu significat polític. És la primera pintura política moderna, després de Goya. Aquesta pintura assenyala el moment en que el romanticisme deixa de mirar cap a l’antiguitat, i comença a voler participar en la vida contemporània. Aquest quadre és el més conegut testimoni artístic, una icona mundial de la lluita revolucionària dels pobles per la llibertat. És una obra que simbolitza la unió dels oprimits (els no privilegiats) en lluita per la llibertat. Però... Que va més enllà dels cas concret de poble francès. Una llibertat, que és representada al·legòricament amb la imatge de la figura de la dona que porta la bandera tricolor de França.

Funció propagandística i commemorativa. Però, també amb el temps la pintura, te un caràcter commemoratiu (recordar els fets històrics representats). ENCÀRREC: El quadre no el va encarregar ningú sinó que el pintor el va fer per iniciativa pròpia. Ara bé, cal subratllar, que tot i que el quadre fa referència a uns fets històrics concrets, Delacroix, el que realment va voler, era mostrar l’esperit dels que es van revoltar, més que no pas, en reflectir la realitat del fet en si (esperit romàntic). Lluís Felip d’Orleans el va comprar, però va considerar que era un tema massa incendiari, i el va guardar. No es va exposar al públic fins el 1861.