La llibertat segons Mill

Per què diu Mill que quan la conducta d'algú no afecta els interessos d'altri « hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l'acció» ? (En la vostra resposta haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

John Stuart Mill pretenia eleborar unes ciències morals, on volia establir un criteri únic, per així poder determinar què és el correcte moralment. Seguit aquest criteri es podrà assolir una màxima felicitat, entesa com a plaer i abscència de dolor. Només podrà ser possible si hi ha igualtat i llibertat entre la societat.

Per altra banda Mill consdiera que l’intervenció mínima de l’Estat pot ajudar a assolir la màxima felicitat imposant normes.

Per tant, es garanteix que cadascú pugui buscar el seu propi bé sense que ningú li ho impedeixi, de la mateixa manera que ell no podrà impedir la felicitat als demés. Finalment, augmentarà la felicitat general.

John Stuart Mill es planteja quins són els límits que pot imposar l’estat i la societat sobre la llibertat individual. Ell pensa que una participació mínima de l’Estat es suficient, però s’ha d’evitar que la societat senti que ells tenen el control de les seves vides, ja que això pot provocar infelicitat i molt poca llibertat.

Segons Mill, hi ha dos tipus de conductes, les que un individu s’ocupa dels seus propis assumptes i l’activitat d’un individu afecta a la vida del demés. Per tant, l’Estat o la societat no hauria d’interferir en el primer tipus d’activitat, ja que la conducta d’aquest individu no afecta en els interessos dels demés. En canvi, en les del altres tipus, pot jugar amb la felicitat i llibertat d’una persona.

Els estats han d’intervenir només quan l’acció d’un individu pugui perjudicar o afectar a la resta de la societat, sinó, l’estat s’ha de mantenir al marge. És a dir, s’ha de reduir a la seva mínima expressió i limitar-se a l’àmbit en què sigui útil. A més a més, l’estat no pot intervenir en temes econòmics, s’ha de limitar a garantir la seguretat de la propietat i la llibertat de mercat.

En definitiva, si cadascú bisca el seu propi bé, augmentarà la felicitat en conjunt. Per tant, si “la conducta d'algú no afecta els interessos d'altri“, l’estat no pot regular aquestes conductes, i els ciutadans deurien poder obrar en total llibertat.