Llibertat, Responsabilitat i Ideals de Vida: Guia Filosòfica

Llibertat interna i externa

La llibertat externa és la capacitat de fer el que volem sense impediments. També es coneix com a llibertat política o social. La llibertat interna és la capacitat de decidir o voler, quan aquesta és indeterminada. Aquests dos tipus no són aliens:

• Tenim la capacitat de triar, però externament estem obligats a actuar d'una manera determinada.
• Externament no hi ha traves, però internament ens veiem determinats a voler el que volem.

Absència de llibertat i determinisme

El determinisme és la concepció filosòfica que afirma que tot està inevitablement causat:

• Nega l'existència de la llibertat.
• Es basa en el principi de causalitat: tot esdeveniment és causat per un altre.
• Les accions estan determinades per factors inevitables.
• No tenim llibertat de decisió.

L'existència de la llibertat

Alguns pensadors distingeixen entre:

• Factors condicionants: Motius de l'acció que influeixen, però no determinen el resultat.
• Factors determinants: Causes de l'acció que l'ésser humà no controla.

Indeterminisme

Defensa que les nostres accions no estan determinades, sinó condicionades. Nega els factors deterministes, però no que la conducta estigui influenciada per raons.

La responsabilitat

Des del determinisme

Tot té una causa. Hi ha una responsabilitat justificada, malgrat que el resultat de l'acció estigui determinat.

Des de l'indeterminisme

L'agent actua lliurement i espontàniament. L'agent té l'obligació de respondre i fer-se càrrec de les seves accions.

Ideals de vida

Ideal socràtic

Basat en l'intel·lectualisme moral: el coneixement s'identifica amb la virtut. El mal és ignorància. El seu mètode inclou la ironia socràtica (destruir el fals coneixement) i la maièutica (ajudar a donar a llum la veritat interior).

Ideal epicuri

El plaer és l'únic bé. Recomana la prudència per evitar el dolor i assolir la calma espiritual. Distingeix entre desigs naturals i necessaris, innecessaris i naturals, i els que no són ni naturals ni necessaris.

Ideal aristotèlic

El bé màxim és la felicitat, assolida mitjançant l'activitat racional exercida amb virtut. La felicitat es troba en el punt mig entre els extrems.

Ideal estoic

La felicitat s'assoleix sent una persona virtuosa i acceptant allò que no podem canviar. La virtut consisteix en la prudència, la fortalesa, l'autodomini i la justícia.

Ideal escèptic

Com que no podem conèixer les coses en si mateixes, hem d'evitar formular judicis per assolir la tranquil·litat anímica.

Ideal cristià primitiu

Basat en la resurrecció, l'ajut mutu, l'amor als germans i la pobresa.

Teories ètiques

Teories conseqüencialistes

La correcció moral depèn de les conseqüències:

• Egoisme ètic (Hobbes): Correctes les accions que beneficien l'agent.
• Utilitarisme (Bentham, Mill): Correctes les accions que produeixen més bé per al major nombre de persones.

Teories del deure (Ètica kantiana)

L'únic bo és la bona voluntat (actuar per respecte al deure). La llei moral ha de ser universal. Kant distingeix entre:

• Deures perfectes: S'han de complir sempre (no mentir, conservar la vida).
• Deures imperfectes: Poden ser limitats (ser generós, cultivar talents).