Llibre de meravelles vicent andres estelles pdf
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,66 KB
Vicent Andrés Estellés(1924-93)
estudià periodisme i treballà al diari Las Provincias: amistat amb Joan Fuster i Manuel Sanchis i relació amb Isabel, la seua esposa. Va guanyar, entre altes, el Premi d´Honor de les Lletres Valencianes. Dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània(similar a Ausiàs March), autor representatiu de la postguerra pels temes universals que tracta, que son la fam, la mort, el país, la llengua, la vida quotidiana, l´amor i el sexe(amb un to divertit). Estellés, la seua obra: crònica dels moments històrics que viu, poesia política i denúncia social"Llibre de Meravelles"poema"Assumiràs la veu d´un poble". Fa reflexió profunda sobre la mort, sobre l´estat miserable de la postguerra, la queixa política, la monotonia de la vida quotidiana. El llenguatge es caracteritza per ser poc acadèmic i culte alhora: ple de recursos expressius propis del poble per arribar millor al lector, abundants els topònims del seu lloc de procedència, expressions i frases fetes, elaboració estilística i en la utilització de les fórmules clàssiques com l´ègloga i l´alexandrí.
estudià periodisme i treballà al diari Las Provincias: amistat amb Joan Fuster i Manuel Sanchis i relació amb Isabel, la seua esposa. Va guanyar, entre altes, el Premi d´Honor de les Lletres Valencianes. Dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània(similar a Ausiàs March), autor representatiu de la postguerra pels temes universals que tracta, que son la fam, la mort, el país, la llengua, la vida quotidiana, l´amor i el sexe(amb un to divertit). Estellés, la seua obra: crònica dels moments històrics que viu, poesia política i denúncia social"Llibre de Meravelles"poema"Assumiràs la veu d´un poble". Fa reflexió profunda sobre la mort, sobre l´estat miserable de la postguerra, la queixa política, la monotonia de la vida quotidiana. El llenguatge es caracteritza per ser poc acadèmic i culte alhora: ple de recursos expressius propis del poble per arribar millor al lector, abundants els topònims del seu lloc de procedència, expressions i frases fetes, elaboració estilística i en la utilització de les fórmules clàssiques com l´ègloga i l´alexandrí.