Llit vascular

Hipertensió pulmonar Fisiològicament la pressió arterial pulmonar té uns valors de 25/8 mm Hg. Es consideren hipertensos els valors superiors a 30/15 mm Hg. Si la pressió és directament proporcional al fluix sanguini i a la resistència del sistema vascular (P = fluix x resistència), la hipertensió pulmonar pot ser causada per: Augment del fluix Es produeix rarament, atesa la distensibilitat del sistema de baixa pressió. Es diu que té una gran capacitància. Pot donar-se en algun cas d’augment del cabal cardíac com l’anèmia, l’hipertiroïdisme o la sobrecàrrega circulatòria. Augment de la resistència vascular N’és la causa més freqüent. Algunes situacions fisiopatològiques que poden provocar-la són la disminució del llit vascular i/o la destrucció del parènquima pulmonar, com en el cas de l’emfisema, o per una obstrucció vascular, com en el tromboembolisme de les artèries pulmonars. L’augment de la pressió capil·lar pulmonar pot provocar, a més, una vasoconstricció arterial reflexa que, a la vegada, desemboca en una hipertensió pulmonar major. Aquesta situació sovint és causada per estenosi mitral i/o per
insuficiència ventricular esquerra que origina la complicació denominada cor pulmonale. Cor pulmonale És la hipertròfia del ventricle dret per un procés que afecta l’estructura o la funció dels pulmons o la seva vascularització. Etiologia del cor pulmonale En el 75% dels casos és causat per una MPOC. La hipòxia crònica del teixit pulmonar produeix una vasoconstricció i, per tant, dificulta la difusió de gasos. Paral·lelament se sol donar una hipercàpnia que desencadena una acidosi respiratòria que també indueix la vasoconstricció del llit vascular pulmonar. Semiologia del cor pulmonale Pot donar-se taquipnea, ortopnea, edema pulmonar i edemes amb fòvea, sobretot en les zones declivis com els turmells. En dificultar-se el retorn venós i augmentar la pressió venosa es pot observar ingurgitació jugular, hepatomegàlia i raneres humides.

Tractament del cor pulmonale Segons l’estadi en què es trobi el tractament pot ser molt variable, però sol incloure l’oxigenoteràpia, l’administració de diurètics i la restricció d’ingesta de líquids, l’ús de cardiotònics -generalment digitàlics- i de broncodilatadors. Complicacions del cor pulmonale Les complicacions més importants són l’edema pulmonar, l’infart pulmonar, la hipoxèmia, l’acidosi HTA EAP Càncer de laringe Es caracteritza pel creixement del teixit cancerós amb afecció total o parcial de la laringe i dels teixits circumdants. Constitueix l’1% del total de morts per càncer. Als cinc anys del diagnòstic hi ha un 65% de supervivents. Etiologia del càncer de laringe factors més estretament relacionats el tabac i l’alcohol inflamacions cròniques de laringe i els antecedents familiars d’aquesta patologia. Hi ha diversos tipus de càncer que afecten la laringe, però el més freqüent és el carcinoma epidermoide de l’epiteli de les cordes vocals. Semiologia del càncer de laringe són la ronquera i els canvis en la veu. Pot donar-se una disfàgia progressiva si afecta l’esòfag o la hipofaringe, una dispnea progressiva si oclueix les vies respiratòries, adenopaties cervicals en cas de metàstasi a través del sistema limfàtic. Tractament del càncer de laringe quimioteràpics i radiacions ionitzants (radioteràpia Mitjançant la cirurgia s’extreu una biòpsia del teixit Es practica una laringotomia amb làser de Ço₂, que pot ser parcial, cosa que
permet al pacient parlar i respirar per la boca, o bé total, en la qual es practica el tancament orofaringi i l’obertura d’un estoma a l’alçada de la tràquea per respirar (traqueostomia). En aquest cas es produeix la pèrdua de la veu i de l’olfacte. Quan el càncer s’ha disseminat per la zona del coll es practica la cirurgia radical, en la qual, depenent de l’extensió, poden extirpar-se els ganglis limfàtics cervicals, la vena jugular interna, el múscul esternoclidomastoïdal, la caròtide externa, la llengua, la mandíbula