Lliure Canvi, Proteccionisme i UGT: Conceptes Clau d'Economia

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,43 KB

Lliure Canvi: Un Model d'Economia Oberta

El lliure canvi és un model de mercat que defensa una economia oberta amb un comerç lliure entre altres països, situant-se a l'extrem oposat del proteccionisme. Aquest model proposa la llibertat absoluta de negoci i comerç, promovent la no-intervenció de l'Estat en el comerç internacional, permetent que els fluxos de mercaderies es regeixin pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses. Al segle XIX, els governs liberals progressistes espanyols defensaven aquesta doctrina perquè creien que així enfortirien la indústria, estimularien la modernització de l'agricultura i aconseguirien que la població pogués adquirir aliments i béns manufacturats millors i a més bon preu.

Proteccionisme: Defensa de la Producció Nacional

El proteccionisme és un corrent econòmic que defensa la producció nacional i imposa aranzels als productes internacionals per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència. Al segle XIX, certs sectors espanyols com l'agricultura cerealística i la indústria defensaven aquest corrent, ja que pensaven que era imprescindible enfortir la indústria nacional i modernitzar la indústria i els transports per poder competir contra grans potències europees del moment com Anglaterra.

UGT: Un Sindicat Clau en la Història Espanyola

UGT són les sigles de (Unió General de Treballadors). És un sindicat socialista creat el 1888. Aquesta organització sindical obrera espanyola, fundada al Congrés Obrer de Barcelona, comparteix origen històric amb el Partido Socialista Obrero Español (PSOE). En un primer moment, no es va declarar marxista: va deixar llibertat de militància política als seus afiliats. La UGT, finalment, va traslladar el seu organisme directiu de Barcelona a Madrid, on tenia més implantació.

Organització i Evolució de la UGT

Es va organitzar en sindicats d'ofici a cada localitat. Va practicar una política de negociació i mobilització (manifestacions) i va recórrer a la vaga quan aquesta era l'última possibilitat. La UGT va créixer més de pressa que el PSOE i es calcula que el 1903 tenia ja uns 46.000 afiliats. Des d'aleshores, aquest sindicat ha evolucionat des del marxisme fins a una orientació socialdemòcrata, convertint-se en un dels sindicats espanyols més representatius de l'actualitat.

Entradas relacionadas: