La madeleine

LA IGLESIA DE MADELEINE

Cron:1806-1842Context:L’ample cronologia de l’obra la situa entre els ideals neoclàssics i els Romàntics des de l’Imperi Napoleó̀nic fins el regnat de Lluís Felip IA l'època Napoleó̀nica, l'art Neoclàssic va prendre un tret molt més classicista en el que anomenem l'Estil Imperial. Napoleó́ amb aquest retorn a l'antiguitat de llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia ideals de justícia, honor i patriotisme L'època de Napoleó́ fou la més fecunda fent construccions classicistes i es fa evident la intenció́ d'identificar Napoleó́ amb els emperadors romans.Posteriorment, al llarg del Segle XIX la crisi religiosa, les revolucions liberals i econòmiques van suposar el triomf del Romanticisme com a resposta a la reacció́ burgesa que havia originat el neoclassicisme. Apareix la novel·la realista amb Víctor Hugó.. La Revolució́ de Juliol fou una sublevació́ popular contra el rei Carles X de França que es va conèixer com les Tres Glorioses en referència als tres dies, 27,28 i 29 de juliol de 1830. En una situació́ de contínua disputa entre liberals i monàrquics mentre governava Carles X, aquest va pretendre instaurar lleis repressores i va fracassar. A conseqüència de la revolta va ser substituí̈t per Lluí́s Felip I qui, en principi, havia de respectar més el poble en la que es va anomenar Monarquia de Juliol Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes es van inscriure en un pla dereforma urbanística. La nova ciutat havia de tenir, com l'antiga, els seus monuments però l'arquitecte havia de preocupar-se també́ del desenvolupament social i funcional Es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, però també́ escoles, museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers, places..Estil: Neoclàssic Caract: Espai ext: Temple clàssic, octàstil, perí́pter, amb columnes d'ordre corinti. Com a element de suport, aquestes columnes corínties, de 20 metres d'alç̧ada s'aixequen damunt un pòdium de 7 metres, amb 28 graons, situat a la faç̧ana principal.Quant a la decoració́ exterior, cal destacar-ne la temàtica religiosa present en el fris i en els frontons i cal subratllar-ne el tema del Judici final en el Frontó́ de la faç̧ana. Una porta de bronze amb baixos relleus inspirats en els Déu Manaments ens condueix a l'interior..Exteriorment, les columnes d'ordre corinti amb base, fust estriat i capitell amb fulles d'acant El sostre es tanca amb una coberta de dos aiguavessos.L’aspecte exterior és el d’un gran temple clàssic, combinant solucions gregues (columnata) i romanes (pòdium, escalinata, ordre corinti).El fris i els frontons estan esculpits amb escenes religioses. Destaca el frontispici de la faç̧ana principal, el qual mostra una representació́ del Judici Final obra de l’escultor Henri Lemaire (1798-1880) i acabat el 1833. Espai Inte :anteriorment és una enorme i obscura cel·la decorada amb marbre, daurats i escultures. Al final d'aquesta llarga nau voltada amb cúpules sobre petxines localitzem un absis decorat amb un fresc on Crist i la Madeleine són acompanyats per personalitats històriques del temps de Napoleó́.L’espai interior és de planta rectangular d’una sola nau elevada i absis semicircular amb una coberta voltada configurada per tres trams quadrats amb tres cúpules sobre petxines.L’obra evoca un gegantesc panteó́, més similar a unes termes romanes que amb la tradicional disposició́ d’una església.Significat; Tot l'exterior de l'edifici és un símbol de recuperació́ de l'època clàssica. La pedra com a material, així com les columnes, donen un aire de solidesa i noblesa. Aquesta aclaparadora solidesa ens pot assenyalar que Napoleó́ utilitza el Neoclassicisme com a símbol de glòria i immortalitat Funció́: Originalment era un temple laic per guardar-hi els trofeus i les banderes agafades als enemics que esdevé́ un edifici religió́s. Actualment és una església cristiana dedicada a María Magdalena