Com les maduixes josep carner comentari

Com les maduixes:

Aquest poema pertany a l’obra Els fruits saborosos de Josep Carner, publicat l’any 1906. Es tracta d’una obra capdal/important del moviment Noucentisme.

El tema del poema és l’admiració per la infantesa a partir del fruit de la maduixa, associada a la primavera i del personatge femení , la nena Pandara, associat a la innocència.

En el títol apareix una comparació, que ens indica que allò que llegirem en el poema és com la fruita de la maduixa. En el primer vers trobem la referencia temporal que ens indica que som a la primavera. En el segon vers ens diu que per accentuar la frescor del fruit el vol collit per un infant. Des de el tercer vers fins el vuitè ens descriu com és Panda, una nena que s’admira el món, que encara no parla bé, és massa petita. Entre el cinquè i el vuitè vers hi ha polisíndeton repetint la conjunció i que remarca la rapidesa.  En el vers nou i Déu explica el que fa, cull les maduixes i quan les cull se li tinten el capciró dels dits, i per primera vegada en el vers Déu entren en contacte la protagonista i el fruit. En els versos 11 i 12 explica la seva rutina. En el vers 13 ens diu que Pandara en diu que mitjançant una metonímia ens diu que s’hi fixa en allò que es mou que són les ombres dels arbre. En el vers 14 ens està dient que actua abans que pensa. En el 15 ens remarca que li interessen les coses que es mouen com l’herba i la corretjola. En el vers 16 ens diu mitjançant una metàfora que no te coneixements. En el 17 personifica la maduixera fa com a una mare que tapa les seves maduixes que són bé de Déu perquè la Pandara no les agafi. En els versos del 18 al 20 ens indica que Pandara cull les maduixes i mitjançant una enumeració se’ns explica la reacció de la nena: es posa vermella, s’aplica en la feina i s’excita. En el 21 i 22 mitjançant una metàfora ens diu que Pandara és innocent, no coneix la maldat del món que estan representades per la gropada i el xicle de les bruixes. En el 23 diu que Pandara és llum, és fe, és innocència. En el 24 diu que el seu món és fet de meravelles i de jocs. En el 25 diu que el seu món es petit vermell i fresc com les maduixes.

Pel que fa la mètrica aquest és un poema atípic: és una tirallonga de versos, no hi ha estrofes i perquè combina versos alexandrins (6+6) amb versos de menor nombre de síl•labes. Pel que fa la rima, és consonant. L’esquem seria: AABCCB, DEDE, FgGF, HHIJIJ, KLKKL.

Com a conclusió el poeta compara les maduixes amb el món infantil de la protagonista, la Pandara, i aquest món està associat a la innocència.