Com les maduixes josep carner comentari
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,35 KB
Com les maduixes Forma part del llibre Fruits Sabrosos publicat el 1906, és el poema inicial del Recull, introdueix el lector en el món poètic carnerià mitjançant una Nena ingènua i innocent que imagina un món a la seva mida: humanitzat, Perfectament delimitat i en el fons , lluny de la veritable realitat.
El poema diu que L’àvia vol menjar maduixes però només les que són collides per un infant. Aquest infant és la seva neta, Pandara. Descriu a Pandara que va creixent, que S’encanta a mirar les coses, que no parla amb claredat. L’infant cull les Maduixes i es taca els dits de color vermell. Cada matí l’asseuen en la part de L’hort on no toca el vent, li agraden les plantes i creu que el cel s’acaba Darrera del jardí. Pandara està contenta de treure les maduixes si en troba més D’una riu. Sempre està a l’hort amb bon temps no ha vist mal temps ni vent. Per Ella el món és com les maduixes.
La Protagonista és Pandara, amb un nom de ressons clàssics (Pandora és, segons la mitologia Grega, la primera dona), i des del tercer vers fins al vuitè el poeta s’entreté A descriure com és aquesta criatureta amb un “sabeu” que, malgrat que el poeta No s’implica en cap moment, aquí busca la complicitat del lector: s’encanta, S’admira de les coses, encara no sap parlar... I al novè vers es recupera L’acció present del poema i trobem Pandara collint maduixes amb un vers en què Carner uneix forma i contingut en una imatge visual perfecta, perquè ens fa Veure els ditets de Pandara: “tintat de rosa el capciró dels dits”.
El tema del poema és com una Criatura innocent ingenua es pensa que el món és com una maduixa
Pel que fa a la seva estructura el poema Es desenvolupa en vint-i-cinc versos sense divisió estròfica, majoritàriament alexandrins, Excepte els versos nou i Déu que són decasíl·labs i el vers dotze que és hexasíl·lab. Versos amb rima consonant.-
I, finalment, Carner clou el poema amb dos versos que Reprenen el pretext de les maduixes (les tres últimes paraules són les mateixes Paraules del títol del poema) en una estructura cíclica, perquè, després de Descriure Pandara, ens ha descrit el món de Pandara, que en el fons era el Nucli del poema, i ara ens el sintetitza: tot aquest món innocent, tranquil, Lluny de pors i de problemes, “és petit i vermell i fresc com les maduixes”.
De figures retòriques hem trobat una anàfora en tots els Versos que comencen per i (versos 5,6 i 8 de la primera estrofa i 1,2 i 4 de la segona estrofa), una metàfora Al vers 10 de la segona estrofa que fa referència al mal i una comparació al Final del poema, que relaciona les maduixes amb la infància, la innocència, la Diversió...