Maduresa moral

Teoria ètica: teoria filosofica que intenta justificar i legitimar les normes morals. Es classifiquen en materials si proporcionen conceptes concrets/eudemonisme, hedonisme, estoicisme,utilitarisme.. Formals si especifiquen com han de ser aquestes normes/kantiana i dialogica. Autònomes, si l'origen de les normes morals és un mateix Heteronomes, si les normes venen proposades des de fora. Deontològiques si es centren en la idea del deure Teleològiques si afirmen que la correcció de les accions depen de les consequenc que sen deriven d'elles. Cognitivistes si pensen que és possible saber que esta bé i que no. Emotives si no es possible justificar racionalment les normes morals pq aquestes no es basen en res que pugui ser conegut intelectualment, venen d'emocions i sentiments. Intelectualisme moral(Sòcrates): hi ha un saber únic al que arribar, si s'hi arriba, s'arriba a la virtut. Si algú coneix el bé, actuarà bé sinó no. Coneixement = Virtut. No castigar si ensenyar.Qui actua malament no es culpable és ignorant. La justícia és harmonia(Plató): aconseguir el bé suprem de l'esser que és el desenvolupament de la seva personalitat d'una forma harmonic i racional, si ho aconsegueix serà felíç i això ho obtindra quan sigui virtuós, característica de l'individu que practica i treballa les virtuts que te: saviesa, coratge, mesura i justícia. Eudaimonisme (aristòtil):etica del bé pq intenta orientar-nos perquè siguem capaços de'assolir el major bé possible en la nostra vida. Consideren que hi ha un bé suprem vers el qual ha d'orientar-se la vida humana.  Arist creu q la felicitat consisteix en el desenvolupament ple de les capacitats(raó) q ens fan propiament humans i ens diferencien dels animals. Les persones escollim les nostres accions amb una finaltat: felicitat. Som éssers dotats de raó, actuarem amb ella si som prudents(quan elegeix te en compte el que li convé a la seva vida i no pel moment, sospesa els bens q pot aconseguir i crea una jerarquia entre aquests. Som prudents si recordeml'experiencia, preveim l'esdevenir, saber quins son els mitjans adequats.. Hedonisme(Epicur): doctrina que relaciona el paler(absencia de dolor) amb el bé. No plaer sensual sinó la tranuqilitat de l'anima. Cal fer un calcul: dolor/plaer/avui/dema. La raó calculadora calcula quins son els plaers mes intensos i perdurables i quins produeixen menys dolor. Imperatiu categoric (Kant): evident q humans desitgen ser felíços  i que fan us duna Raó prudencial i calculadora. Peroper cada un la felicitat es diferent, per tant ens basem en els consells que s'han de seguir. La propia Raó ens dona lleis de com ens hem de comportar per ser autentiques persones. Aquestes lleis manen sense condicions i no prometen la felicitat sinó realitzar la propia humanitat. La raó que dona aquestes lleis no és la pràctica, q orienta de manera incondicionada. El test de l'imperatiu: Kant diu que norma és llei  moral per la seva universalitat, ja que protegeix éssers que no son fins en si mateixos i perquè val com una norma per a una legislació universal en el regne dels fins. Formulacions de l'imperatiu: obra segons una maxima que esdevengui llei universal, de manera que tractis sa humanitat com un fi i per maximes d'un membre legislador universal en un regne dels fins. Si les persones som capaces de donar-nos aquest tipis de lleis que permeten superar l'egoisme i assumir la perspectiva de la universalitat és per que és autonoma. Els humans tenim dignitat.