Magatzems Carson, Pirie, Scott: Obra mestra de l'Escola de Chicago

• Autor: Louis Sullivan
• Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre 1903-1904)
• Tipologia: Civil
• Materials: Formigó, ferro i vidre
• Estil: Escola de Chicago
• Localització: Chicago

Context històric

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d'esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana, el reordenament de grans imperis i la consolidació dels Estats Units d'Amèrica després de la Guerra de Secessió.

Es van produir transformacions socioculturals rellevants:

• L'afirmació de la burgesia com a gran consumidora d'activitats culturals.
• La mercantilització de l'art i una nova forma de relació entre l'artista i el client.
• El creixement demogràfic, la concentració urbana i el desenvolupament industrial.
• Els canvis en les comunicacions, especialment el ferrocarril, que van dur al replantejament de les necessitats urbanístiques i a la substitució del treball artesà pel mecànic.

Una societat cada vegada més industrialitzada i competent va contribuir a la inevitable substitució del llenguatge artístic vigent per altres llenguatges més adequats a les noves perspectives.

Context cultural

El centre artístic europeu més important de la segona meitat del segle XIX va ser París, convertint-se en el centre creador i receptor de tendències com el Realisme, l'Impressionisme, el Postimpressionisme i el Simbolisme.

L'any 1871, la ciutat nord-americana de Chicago va ser destruïda per un incendi i va haver de ser reconstruïda. En aquest procés, la manca d'espai i l'especulació del sòl van obligar a construir edificis molt alts: els gratacels, fets possibles gràcies a les estructures metàl·liques.

Anàlisi formal

En alçada, els magatzems Carson, Pirie, Scott presenten dues parts ben diferenciades:

• Base: L'entresol i la primera planta compten amb amplis aparadors de vidre arran de façana, emmarcats per bandes d'ornamentació naturalista de ferro fos (fulles d'acant lobulades, espinoses i bandes espirals).
• Cos superior: Les plantes restants segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d'un mateix mòdul amb un ritme uniforme de finestres horitzontals, separades per una estructura geomètrica de formigó. L'edifici es tanca amb una coberta plana.