Malalties infeccioses: transmissió, cadena infecciosa i prevenció

Malalties transmissibles

Les malalties transmissibles són aquelles causades per un agent causal des d'un reservori o d'una persona afectada, capaç de reproduir-se i desencadenar la malaltia en un hoste susceptible.

Conceptes clau

• Infecció: Entrada de l'agent causal en l'hoste, on es multiplica.
• Transmissió: Comunicació entre l'agent causal viu i un individu susceptible.
• Epidemiologia: Ciència que estudia els factors que determinen la distribució d'una malaltia.

Fases de la malaltia

1. Període d'incubació: Temps transcorregut des de l'entrada de l'agent fins a l'aparició del primer símptoma.
2. Període prodròmic: Aparició de signes i símptomes generals.
3. Període clínic: Signes i símptomes específics de la malaltia.

Presentació de les malalties transmissibles

• Esporàdica: Casos aïllats (ex: febre).
• Epidèmica: Augment sobtat de casos en una població (ex: brucel·losi, grip).
• Endemoepidèmica: Malaltia que persisteix en una zona amb brots ocasionals.
• Pandèmica: Propagació mundial d'una malaltia (ex: COVID-19).

Agent infecciós

Organisme viu, unicel·lular, exogen, capaç de reproduir-se i desencadenar una malaltia transmissible.

Microorganismes

• No tots els microorganismes són perjudicials.
• Participen en processos com la putrefacció, digestió, fermentació i producció d'antibiòtics.
• La microbiologia estudia els éssers vius microscòpics.
• Unitat de mesura: 1 mm = 1 µm (micròmetre).

Relació dels microorganismes amb altres éssers vius

1. Simbiosi: Benefici mutu entre el microorganisme i l'hoste.
2. Comensalisme: El microorganisme es beneficia sense perjudicar l'hoste.
3. Parasitisme: El microorganisme es beneficia a costa de l'hoste (causant-li febre, per exemple).
4. Saprofitisme: Microorganismes que s'alimenten de matèria orgànica en descomposició (mala olor).
5. Oportunisme: Microorganismes que infecten quan el cos està debilitat.

Cadena infecciosa

1. Font d'infecció: Persones, animals o objectes que alberguen l'agent infecciós.
2. Mecanisme de transmissió:
   • Directa: Contacte físic, mossegada, picada.
   • Indirecta: A través de l'aire, aliments o objectes contaminats.
3. Hoste susceptible:
   • Integritat de les vies d'entrada (digestiva, urinària, respiratòria).
   • Estat immunitari: Nens, gent gran, malalts crònics i immunodeprimits són més susceptibles.

Prevenció d'infeccions

Es basa a trencar la cadena infecciosa. Les mesures inclouen:

1. Actuar sobre la font d'infecció.
2. Actuar sobre el mecanisme de transmissió.
3. Actuar sobre l'hoste susceptible:
   1. Quimioprofilaxi: Administració d'antibiòtics per prevenir la infecció.
   2. Immunització activa: Administració de vacunes a persones sanes per generar una immunitat lenta però permanent.
   3. Immunització passiva: Administració directa d'anticossos contra l'agent infecciós. La immunitat és ràpida però poc duradora.

Tipus d'agents infecciosos

• Bacteris: Es combaten amb antibiòtics. Classificació:
  • Cocs: Diplococs, estreptococs, estafilococs.
  • Bacils: Curts, afilats.
  • Reproducció: Per fissió binària o bipartició.
• Virus: Estructura: Nucli amb embolcalls. Malalties causades: Xarampió, varicel·la, grip, SIDA, ràbia. Cicle vital:
  1. S'acobla a la cèl·lula hoste.
  2. Atravessa la membrana plasmàtica i injecta l'àcid nucleic.
  3. L'àcid nucleic es replica utilitzant la maquinària de la cèl·lula hoste.
  4. Els components virals s'agrupen i abandonen la cèl·lula.
• Fongs: Creixen de forma ramificada. Són eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars. La infecció per fongs s'anomena micosi.
• Paràsits:
  • Protozous: Unicel·lulars, eucariotes. Causen infestacions. Exemples: Plasmodis, toxoplasmes, Giardies, Tricomones.
  • Metazous: Pluricel·lulars, grans, visibles a simple vista. Exemples: Àcars, polls, puces.