Manifest del teatre valencià 1974

11. Renovació teatral. Durant postguerra, la dictadura controlava totalment l’activitat teatral i imposà el teatre en castellà. Durant els anys 50 i 60 el franquisme començà a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hagueren de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio Meitat dels anys 50 i primeries dels 60.//Es varen fer fronts i plataformes diferenciats,professionals i comercials/ s´aporten textos teatrals d´alguns escriptors/ es funden platafornmes teatrals al marge del profesional u oficial/ es descobreixen nous autor com Joan oliver Joan brossa.../ s´estrena la primera historia  d´Esther, d´Espriu, i d´Or i sal de Joan brossa/ la escola d´art de adria gual va fer una Concepció mes professional relacionada amb el teatre epic i va afavorir el teatre independent/ amb el teatre independent es fa una renovació del publoc, directors... /creació de premis per dramaturgs joves/ obres importants: una vella, coneguda olor (josep m benet i jornet, el retaule del flautista ( Jordi teixidor) //Finals anys 60 principis dels 70 hi ha mes protagonime de directors en vegada dels actors també es va trencar les frotneres entre sala y escena i va ser epoca de “muntatges” pero el que mes renova el panorama varen ser juglars(1962) i els comediants, es va formar també el teatre lliure que era una cooperativa dormada per proffesionals de diversos colectius del teatre independent. Cal destacar en el teatre València a rodolf i josep Lluís sirera i grups con carnestoltes.