Manuel de Pedrolo: obra teatral, etapes i característiques

Manuel de Pedrolo — obra teatral

12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura contemporània, ja que té centenars de títols publicats. Entre 1958 i 1963 Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat i amb coincidències amb el teatre de l'absurd.

Etapes del teatre de Pedrolo

Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, però n'hi ha una molt intensa i sòlida, la que situem en la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta. En aquest període Pedrolo planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre els punts fonamentals de l'existència humana, però també sobre interrogants absurds.

• Primera etapa: està constituïda per obres com Els hereus de la cadira i La nostra mort de cada dia.
• Segona etapa: comprendria les obres des de Cruma fins a L'ús de la matèria.
• Tercera etapa: està constituïda per la resta de les seves obres.

Encara que es relacionava el seu teatre amb el teatre de l'absurd, Pedrolo el considerava més aviat com a teatre de l'abstracció, ja que «és massa coherent per a l'adjectiu d'absurd».

Característiques de l'escriptura teatral actual

13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

Els nous camins teatrals dels anys setanta segueixen la investigació de nous espais teatrals: donen importància a la figura del director escènic, rebutgen la visió occidental clàssica del teatre i barregen mitjans expressius.

A partir del 1975 la feina i la funció de l'autor teatral es van diluir i es va donar més importància al col·lectiu. D'aquesta manera, els protagonistes eren els directors, l'expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu.

Destaquem grups com ara Els Joglars, Els Comediants i La Fura dels Baus.

A finals dels anys cinquanta i a principis dels seixanta, apareix una nova generació de dramaturgs que busquen un estil més europeu. D'aquesta renovació neix el teatre independent.

Als anys 80 es van crear grups que representaven espectacles de creació col·lectiva, tot introduint noves tècniques dramàtiques, com el mim o la provocació al públic.

Cap a la fi dels vuitanta les coses van començar a canviar. El Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet; el Centre Dramàtic va programar obres de Rodolf Sirera. I van aparèixer tot un seguit de dramaturgs nous: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Lluïsa Cunillé.