Evolució de la Narrativa Valenciana: dels Anys 70 al Present

Els anys setanta sorgeix l’anomenada “generació́ literària dels 70”, un grup d’escriptors, en Uns moments en què el Realisme històric havia entrat en crisi, marcat pels canvis sociopolítics Dels anys 50-60, per les conseqüències del maig francés del 1968 i per l’agonia i desenllaç Final de la dictadura franquista (1975). Tots compartien, doncs, uns mateixos elements Formatius: tebeos, cinema, televisió́, mitificats i desmitificats, i la consciència general de la Crisi dels models novel·lístics. Es decanten cap a l’experimentalisme narratiu Moltes novel·les De la generació́ dels 70 tenen un caràcter de crònica generacional, , i se centren en el tema De la fugida, com a reacció́ contra la situació́ claustrofòbica que es viu en l’entorn familiar — L'escenari íntim— i en l'entorn sociopolític —la dictadura franquista (a tall d’exemple, Ramona, adéu (1972), de Montserrat Roig).La narrativa valenciana dels 70 va aparé́ixer molt Lligada a la normalització́ que es va portar a terme al voltant d’editorials com Tres i Quatre i Plataformes com els Premis Octubre. En pocs anys es van adonar a conéixer, a més d’Amadeu Fabregat i de Cremades i Arlandis, J. Ll. Seguí, J. B. Mengual (Isa Tròlec) i Isabel Clara Simó́. Els altres escriptors valencians que es van donar a conèixer també́ com a novel·listes durant Aquesta dècada (Joan Francesc Mira, El bou de foc, el 1974, Carmelina Sánchez-Cutillas, etc.) Pertanyen a promocions literàries anteriors.Des dels vuitanta fins ara destaquen dos factors: Una banda, l'evolució́ general cap a uns modes de producció́ i consum cultural propis de les Societats postindustrials. De l’altra, cert suport institucional. El mercat editorial s'ha Consolidat. És ara quan es produeix la reivindicació́ d'autors relativament marginats, com Pere Calders, 1978, amb l'espectacle Antaviana. Actualment, hi ha diferents línies en la Narrativa. En primer lloc, un tipus de narrativa que té en Monzó el seu màxim representant, Caracteritzada per la disgregació́ de la identitat dels protagonistes, a causa de la Desorientació́ ideològica de la nova societat postfranquista, i per una trama plena de Connnotacions simbòliqües o al·legòriques. Un segon tipus es caracteritza per l’exploració́ Dels mecanismes col·lectius de la memòria i per l’ambientació́ rural de les històries: Jesús Moncada, amb Camí́ de sirga (1988).En tercer lloc, novel·la històrica (Josep Lozano), novel·la De gènere, policíaca (Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari, 1984)., eròtica o de Ciènciaficció... Altres novel·listes importants són Miquel de Palol, i Jaume Cabré( Les veus del Pamano, 2004).