Les Mares de Déu romàniques d'Andorra: Història i Art

Mare de Déu de Meritxell

Escultura tallada en fusta i policromada. Era la més antiga d’Andorra fins que un incendi a l’ermita on estava la va destruir. Està datada a la primera meitat del segle XII.

Característiques:

• Absència de moviment.
• Rostre inexpressiu.
• No hi ha pràcticament contacte entre la mare i el nen.

Mare de Déu del Remei de Sant Julià i Sant Germà (segona meitat del s. XII)

El nen està assegut entre les dues cames de la Mare de Déu.

• Representació estilitzada i bastant simètrica.
• Ha estat repintada diverses vegades.
• Al nen Jesús li falta la mà dreta i a l'esquerra té un llibre.
• També falta l’objecte que portava la Mare de Déu a la mà dreta.
• A la part del darrere hi ha una cavitat on es van trobar relíquies.
• Els vestits tenen pocs plecs, donant una impressió de rigidesa.

Mare de Déu de Canòlich

Data del darrer terç del segle XII. Es caracteritza pel seu fons i vestit blanc.

• Es trenca la simetria: el nen es desplaça al genoll esquerre de la mare.
• La mare toca el nen amb la mà.

Mare de Déu del Remei de Santa Coloma (final del XII - principis del XIII)

La imatge de la Verge és més natural i hi ha més contacte entre la mare i el nen.

• No hi ha tanta simetria.
• Encara hi ha absència de moviment i frontalitat.

Mare de Déu del Remei de Pal (primera meitat del segle XIII)

• Conserva la policromia original.
• Manté la frontalitat i el nen Jesús se situa a un costat de la seva falda.
• La Mare de Déu està asseguda en un tamboret i no en un tron, ja que no té respatller.
• El rostre de la Mare de Déu és més humanitzat.
• La túnica i el mantell tenen més plecs i no són tan lineals.
• A la mà dreta, la Mare de Déu sosté el que representa una poma i el nen Jesús sosté un llibre a la mà esquerra.

Crist d’Andorra (MNAC)

Aquesta severa imatge de Crist es va descobrir l’any 1952 en un petit reconditori amb diversos paquets de relíquies. També hi havia dos fragments de pergamí, dels quals un duia escrita la data de consagració de la peça, 1147, fet que permet datar-la excepcionalment amb exactitud.

Una representació com aquesta del Crucificat sofrent ofereix una visió més dolorosa i humanitzada de Jesús, pròxima al text evangèlic i oposada al tipus de Majestat.