Maria

Aquest mirall em diu que sóc ben solaEl poema treballat prové de l’obra Bruixa de dol de Maria Mercè Marçal. El llibre està subdividit en diferents parts, i aquest és el tercer poema de l’apartat Bruixa de dol. El poema destaca per ser més clàssic que els altres, ja que la seva estructura és un sonet; en canvi, els altres poemes provenien de la poesia tradicional, al tenir estructures de cançons, sense estructures estròfiques… A més, aquest és un conjunt d’imatges les quals són surrealistes i metafòriques. A diferència dels altres, aquest poema no és narratiu, és a dir, no ens narra uns fets destacats amb uns personatges, sinó que té la finalitat de suggerir opinions mitjançant les imatges.El tema del poema és la solitud representada per l’autora.L’argument del poema s’ha construït mitjançant l’enllaç de llocs externs i espais interns. Els llocs externs com el camí cap a l’escola o el mar situen el poema en indrets determinats per tal de aportar un escenari. Els llocs interns com són el pou representen l’estat d’ànim de l’autora la qual metafòricament s’endinsa en aquest que representa els seu mateix ésser. El poema en general expressa els sentiments de l’autora a través d’una sèrie d’imatges.L’estructura externa es presenta en forma de sonet amb dos quartets i dos tercets de versos decasíl·labs amb rima consonant.El poema queda estructurant interiorment en tres parts. La introducció, que consta del primer quartet, ens situa en un espai determinat i ens indica el sentiment de la poetessa. El nus del poema és el segon quartet i ens indica, encara més profundament, com se sent l’autora i la seva lluita per no perdre’s interiorment.La resta del poema forma part de la conclusió on fa referència a la lluita de la poeta per no enfonsar-se i continuar endavant.