El mariner rima

El mariner Des de sempre ha existit una literatura popular al costat de la culta, però la popular va guanyar importància perquè mantingué una gran vitalitat. Això és lògic si es té en compte que el poble mai no va deixar de parlar de la seva llengua i que la castellanització afectà els ambients més propers de la cort. Característiques de la literatura popular - Normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta; per això és més difícil de datar. - Pel que fa al teatre, en aquest tres segles es va continuar la tradició de lentremès medieval, anomenat sainet al Principat. Es tracta de peces dramàtiques breus, que descrivien costums de lèpoca acompanyades de música i cançons. - En poesia, transmesa oralment i cantada, hi havia una gran varietat de gèneres: nadales(entorn del naixement de Crist), corrandes(quatre versos de 7 síl·labes), goigs(poesia religiosa sota ladvocació dun sant o una parròquia). Cal destacar els romanços, poemes narratius de tradició oral com El comte Arnau o els romanços de bandolers. La poesia popular mantenia unes certes constants, vers dart menor(octosíl·lab a tot estirar), la rima assonant o lus abundant de repeticions, que naccentuaven la musicalitat. - En prosa, destaquem les rondalles i les llegendes, transmeses oralment. És habitual el seu caràcter fantàstic.  Pel que fa al contingut, ens trobem amb una història fantàstica on lamor es vincula a lascens social. Caràcter gairebé màgic del viatge per mar, de la recerca del mariner- set anys buscant lestimada que bordava un mocador a la vora del mar, quan es va quedar sense seda va veure el vaixell i va pujar- i de la cançó que adorm la donzella. Quan la donzella es despertà, va replicar al mariner que li deixés a terra, però el mariner es va negà i la donzella li va explicar les seves desgracies i el mariner li digué que no es preocupes que ell es el fill del rei dAnglaterra i ella serà reina. Cal destacar la figura mítica del mariner, amant i segrestador, força habitual en aquest tipus de poesia.  El poema alterna versos heptasíl·labs, els senars, i tetrasíl·labs, els parells, els segons amb una única rima amb e al llarg de tota la composició. El primers són masculins -acabats en paraula aguda- i els segons, femenins -acabats en paraula plana -. Els versos parells, tetrasíl·labs i duna sola rima assonant amb e es repeteixen sempre. Figures retòriques: En la 13 línea: Anàfora, epítet.